(la Ribera d’Ondara, Segarra)
Poble (701 m alt), situat en un turó, al sector meridional de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
L’església (Sant Tomàs) depèn de la parròquia de Rubinat.
(la Ribera d’Ondara, Segarra)
Poble (701 m alt), situat en un turó, al sector meridional de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
L’església (Sant Tomàs) depèn de la parròquia de Rubinat.
Poble (603 m alt) i antic municipi del Solsonès, annexat el 1968 a l’actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós.
El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l’església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060.
L’antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l’antic terme del mas de Socarrats i l’antiga quadra de Jovans.
Poble de l’antic terme de l’Aranyó, a la dreta del Sió, al sector nord del terme.
De l’església parroquial (Sant Bartomeu) depenen les de l’Aranyó i Muller.
Pertangué al capítol d’Urgell.
(Guissona, Segarra)
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l’església arxiprestal de la vila.
Fundada la segona meitat del segle XII, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot; era filial de la canònica d’Urgell (el prior era sempre canonge de la seu).
Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 (tenia aleshores sis canonges), esdevingué col·legiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX.
El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera.
L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
Veure> la Guàrdia Lada (poble i castell).
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(o Guardiolada) Poble, situat a 780 m alt a l’est del cap del municipi, al peu d’un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada.
De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós.
L’església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble (617 m alt), que forma un terme separat pel de Cervera del sector principal. És aturonat, a la dreta del torrent de Vilagrasseta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus. Havia format part de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (469 m alt), al sud del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d’Urgell.
El 12 de juny de 1837, durant la Primera Guerra Carlina, hi tingué lloc l’anomenada batalla de Gra, en la qual les forces reialistes del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó.