(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just, el 1323-24.
Expulsats de l’illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres.
Montsorís, Arnau de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sardenya
Mandas, ducat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol de Campidano, concedit el 1614 a l’illa (fou el primer ducat d’aquest regne), sobre el lloc de Mandas, a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea, òlim Lladró de Vilanova i de Mendoza, primer marquès de Terranova i baró de Castalla i de Mandas. Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova.
Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, ducs de Béjar, als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa.
Làcon, marquesat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
(italià: Laconi) Títol senyorial, atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702.
A mitjan segle XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova.
El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri.
Joiosa Guarda, baronia de la
(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume Aragall, vicari de Sardenya (1477).
Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura.
Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de
(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.
Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.
Gilabert, Ponç de
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. A la darreria de l’any 1409 dirigí una petita expedició a Sardenya, destinada a reforçar-hi les tropes que manava l’expert Pere de Torrelles i de Blanes. Fou un bon auxiliar d’aquest.
Fontana, Aleix
(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)
Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.
Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel May; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.
Estruc, Joan
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.
Conquestes, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII – )
(o de Conquistas) Títol concedit per Felip V de Borbó el 1704 a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordan de Urríes.
Cervelló i de Castre-Pinós -varis/es-
Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).
Felip de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – abans 1523) Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.
Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – vers 1528) Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.
Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495) Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548) Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.
Dades dels Països Catalans 