(Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Eclesiàstic. La seva situació no ha estat establerta en el llinatge. Hom sap que fou arxipreste del bisbat de Sulcis o Solç, a Sardenya, i que des d’aquest càrrec afavorí clarament el domini català de l’illa.
El capità general a Sardenya, Pere Torrelles, recomanà el 1409 a Martí l’Humà que destinés Ramon al bisbat sard d’Ales, providència que potser no arribà a ser presa a causa de la mort pròxima del rei.
(Sardenya, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità, després legitimada, establerta a Sardenya. Hi posseïa les senyories d’Orroholi i San Mossai.
Contribuïa als serveis de defensa de l’illa amb un cavall armat i un d’alforrat.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit sobre el 1719 per Felip V de Borbó a Josep Massons, natural de Càller, pel fet d’haver intentat el 1710 de recobrar l’illa de Sardenya per al rei.
(Illes Balears, segle XIV)
Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.
Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.
Veure> Joan d’Eixart (jurista de Sardenya, segle XVII).
(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)
Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.
Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.
El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)
Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.
Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).
Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).
Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.
(Inca, Mallorca, 1525 – Palma de Mallorca, 1587)
Jesuïta. Fou provincial de l’orde a Sardenya.
Assolí gran fama com a predicador.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Orà, Algèria, 1675)
Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65).
El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa (1668).
Dades dels Països Catalans 