(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
(Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida a Felip de Cervelló i d’Alagó (mort després 1535).
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit sobre el 1719 per Felip V de Borbó a Josep Massons, natural de Càller, pel fet d’haver intentat el 1710 de recobrar l’illa de Sardenya per al rei.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1710 per Felip V de Borbó a Antoni Manca i Quasina.
Era nebot d’Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l’expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d’Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Làcon.
(Sardenya, Itàlia)
Designació de la ciutat de Castelsardo, aplicada després de la conquesta catalana (1448).
(Sardenya, Itàlia, s XVII – )
Títol, atorgat per Carles II el 1700 a Feliu de Màrgens-Nin i Manca sobre el castell que tenia a Sardenya.
El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera.
(Càller, Sardenya, segle XIV)
Nom donat a una població de l’illa l’any 1326. Fundada per l’infant Alfons, després Alfons III de Catalunya, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327.
Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire.