(Sardenya, Itàlia, segle XV – vers 1469)
Quart comte de Quirra. Fill de Berenguer (II) Carròs. Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei (1436). Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449.
Virrei de Sardenya (1452-54), fou després camarlenc reial. Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, que fou més tard tutor de la seva filla Violant Carròs i de Centelles.
(Sardenya, Itàlia, 1456 – 1511)
Cinquena comtessa de Quirra. Era filla i hereva de Jaume Carròs i Manrique. El seu tutor fou Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, el qual procurà el matrimoni de Violant amb el seu propi fill, Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur.
Vídua de Dalmau, es casà amb Felip de Castre-Pinós i tingué dos fills, que moriren abans que ella; per aquesta raó nomenà hereu del marquesat de Quirra, instituint un vincle de caràcter agnatici, el seu nebot Guillem Ramon Carròs de Centelles, fill de la seva germana Toda Carròs, els descendents del qual es cognominaren Carròs de Centelles i Centelles Carròs, indistintament.
(Sardenya, segle XV – 1479)
Conseller reial i virrei de Sardenya (1460-79). Fill de Francesc Carròs d’Arborea. El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova (1460).
Prengué part en la guerra civil catalana (1462-72) al costat de Joan II el Sense Fe, del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez, i es distingí en el setge de Maó (1466).
El seu càrrec de virrei de Sardenya fou exercit pel seu germà Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur durant la seva absència (1473-77). Tornà a Sardenya per tal d’acabar amb la revolta de Lleonard d’Alagó, el qual fou derrotat a la batalla de Macomer (maig 1478). Sobrevisqué pocs mesos a aquest fet d’armes.
(Sardenya, Itàlia, segle XV – 1478)
Noble. Fill de Francesc Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur, i germà de Nicolau. Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra.
Fou lloctinent del seu germà com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477. Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó. Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer (1478).
La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu germà, fou atribuïda a maleficis.
(Sardenya, Itàlia, segle XIII – abans 1337)
Veguer de Càller. Fill de Francesc Carròs i de Cruïlles i germà de Francesc, Berenguer (I) i Nicolau Carròs.
Fou el pare de Joan Carròs i de Riuffes (Sardenya, Itàlia, segle XIV) Fou senyor de Mandas i veguer de l’Alguer (1363-66). Es casà amb Beneta d’Arborea i de Montcada, filla de Joan d’Arborea i néta del jutge Marià IV. Tinguè cinc fills, el més petit dels quals fou:
Joan Carròs i d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) Fou el que heretà la senyoria de Mandas. Fou el pare de:
Francesc Carròs d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XV) Obtingué el títol de baró de Terranova. Fou el pare de Dalmau i de Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur.
(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, després 1343)
Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç. Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya (1326).
Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns. Armà una galera per ajudar el rei Pere III el Cerimoniós en la campanya contra el rei de Mallorca (vers el 1343).
El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda de Montcada, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol; foren els pares de:
Joana Carròs i Ximenis de Borriol (Sardenya, Itàlia, segle XIV) Es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda de Boixadors. També fou la mare de Teresa.
(País Valencià, segle XIV – Sardenya ?, segle XIV)
Noble. El 1347 passà a Sardenya amb un Alemany Carroç, formant part del cos de reforç que dirigia Hug de Cervelló.
Aquest contingent seria delmat a la batalla dels Aidu di Turdu.
(Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)
Vescomte de Bas. Fill d’Hug de Bas i d’una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d’Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç.
El 1192, pel conveni d’Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d’Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d’Arbòrea.
Visqué sempre a l’illa, titulant-se príncep d’Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu.
A la mort d’Hug Ponç deixà hereu el seu fill:
Pere de Bas (Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII) Vescomte nominal de Bas. Heretà del seu pare les possessió d’Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n’era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, els descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars.
Francesc Barceló (Catalunya, segle XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.
Joan Barceló (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).
Miquel Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.
Miquel Barceló (Illes Balears, 1940 – ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.
Tomàs Barceló (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.
(Fraga, Baix Cinca, 1570 – Sardenya, Itàlia, 1626)
Jurista. Va estudiar dret a l’Estudi General de Lleida.
Fou autor de treballs jurídics notables i assessor jurídic del justícia d’Aragó.
Dades dels Països Catalans 