Arxiu d'etiquetes: santuaris

Escales -Garrotxa-

Deixa un comentari

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales), és situat a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris).

L’església és esmentada ja el 913; l’edifici actual és romànic (segle XII); es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu.

Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix.

Entreperes

5 Respostes

(Sales de Llierca, Garrotxa)

Poble, situat a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles d’Entreperes (1.083 m alt).

L’església de Sant Grau d’Entreperes (760 m), situada en un replà dels cingles, romànica (segle XII), ha esdevingut santuari.

Elena, santuari d’

4 Respostes

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

Santuari de la Mare de Déu d’Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d’Elena (565 m alt).

L’església és romànica.

Corredor, el

3 Respostes

(Dosrius, Maresme)

Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt.

Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat; l’actual edifici, consagrat el 1583, és gòtic, bastit en granit; el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina. L’altar major és renaixentista.

Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

Corbera -Berguedà-

4 Respostes

(Castellar del Riu, Berguedà)

Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.

És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior; la imatge que hom hi venera és romànica.

Consolació, la -Berguedà-

1 Resposta

(Cercs, Berguedà)

Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.

Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.

El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.

Colobor

Deixa un comentari

(Àger, Noguera)

Santuari de la Mare de Déu de Colobor, a uns 1.100 m alt, al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.

És l’antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja el segle XI, despoblat amb la pesta negra (1348). Prop seu hi ha el refugi de Colobor, obert el 1964.

Collell, el

3 Respostes

(Sant Ferriol, Garrotxa)

Santuari marià (Santa Maria del Collell), pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn.

Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198. El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins i el culte fou encarregat a sacerdots seculars.

Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer (1483). Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins: fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat comendatari i una escolania (esmentada el 1534) encarregats del culte.

A partir del 1600 hom amplià els edificis i foren impulsades diverses confraries. El segle XVIII hi visqueren ermitans.

Les lleis desamortitzadores (1806) portaren a la subhasta de tots els béns, i caigué novament en un estat d’abandó, del qual fou tret pel bisbe de Girona Florencio Lorente y Montón, que hi fundà (1852) el seminari.

Durant la guerra civil (1936-39) serví de presó política, i pel gener de 1939 hi foren afusellats diversos empresonats. El 1949 fou inaugurada la nova església. Actualment hi funciona un col·legi-seminari.

Coll de l’Alba, santuari del

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre)

(ant: el Coll de l’Alma)  Santuari de la Mare de Déu del Coll de l’Alba, al coll de l’Alba, on passa l’antiga via romana de Tortosa a Tarragona.

És una construcció gòtica (1442) amb un característic atri d’arcs apuntats, restaurat, i un absis amb sis mènsules esculpides.

Coll, monestir del

4 Respostes

(Susqueda, Selva)

Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll), filial d’Amer, al límit amb el terme d’Osor, prop del coll de Nafré, a les Guilleries.

El territori depenia d’Amer ja el 860; la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187; es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369. Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592.

Resten l’església romànica (segles XII-XIII), restaurada, la casa rectoral i una hosteria; és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià.