Veïnat, al sud de la vila.
(Catalunya, 1158 – Sant Hilari Sacalm, Selva, 1209)
Comte d’Urgell (1184-1209). Fill d’Ermengol VII d’Urgell. S’imposà als Cabrera d’Àger i als albigesos Castellbó-Foix.
Es casà amb Elvira de Lara (1178) i només tingueren una filla, Aurembiaix d’Urgell.
(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm.
(o Font Picant) Balneari, dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant, d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja el segle XVIII, i és molt valorada per la litiasi.
Hom n’explota comercialment l’aigua; l’antic hotel és tancat.
(Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 27 abril 1960)
Advocat i polític. Especialitzat en dret municipal, fou professor a l’escola de funcionaris de la Mancomunitat i ponent al primer congrés municipalista català (1933).
Col·laborà en publicacions catalanistes i fou un dels fundadors de “Catalunya Municipal” (1933). Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Obres principals: Las mancomunidades provinciales (1915) i El municipi modern (1919).
(Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)
Afluent esquerrà de la riera d’Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.
Peneplà (vers 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major.
Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.
(Sant Hilari Sacalm, Selva, 20 octubre 1876 – Calders, Moianès, 19 agost 1934)
Escriptor i mestre. Seguint la poesia de l’escola creada per Jacint Verdaguer.
Va escriure els reculls Lliroia (1895), Flors del Montseny (1897) i Ventijols de Guiller (1901). És autor de l’antologia Aplec (1932), models en prosa i en vers de la nostra renaixença literària elaborada per a les escoles, de les novel·les de costums Dos amors (1907) i Plantalamor (1908), i del recull de contes Del meu viure rural (1929; 2a edició, 1998).
També són importants les narracions Del Montseny (1903) i l’ordenació de les poesies de Verdaguer amb el títol La mellor corona (1902). Dirigí la “Revista Il·lustrada Jorba” i col·laborà en diverses publicacions.
Dades dels Països Catalans 