(Bétera, Camp de Túria, 1972 – )
Centre sanitari de la diputació provincial de València.
És l’antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València.
Veure> Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré (centre sanitari de la diputació, 1972- ).
(València, 1512 – )
Institució benèfico-sanitària. Creada pel consell de la ciutat, per la fusió dels hospitals de Sant Llàtzer, dels Folls, d’en Clapers i de la Reina.
El 1833 passà a dependre econòmicament de la diputació provincial, i fou regit per una junta filantròpica. Situat al costat de la Facultat de Medicina, els seus estudiants hi realitzaren pràctiques mèdiques.
El 1962, les instal·lacions foren traslladades a unes noves edificacions dels afores de la ciutat.
(València, 1409 – 1866)
Institució benèfica d’assistència als dements. Creada a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí I l’Humà (1410).
És considerat com el primer hospital psiquiàtric d’Europa. L’hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l’Hospital General de València.
El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré.
(Palma de Mallorca, 1470 – )
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres.
Fundada per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu. El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma.
El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència. El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzat els adscrits a beneficència.
Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Sanatori, a l’est de Campell, dedicat a acollir leprosos, de caire benèfic. Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo.
És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià.
Entorn seu s’ha format un nucli de població.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió, convertida el 1945 en sanatori antituberculós (sanatori de Caubet) pel mecenatge de Joan March i Ordinas, del qual, a la seva mort, prengué el nom.
Sigla del Centre d’Assistència Primària (estructura sanitària de Catalunya).
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012)
Situat a la plana litoral, al Riberal, a l’esquerra del Tec.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d’horta), al secà s’hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l’agricultura; també hi creix l’activitat turística.
La ciutat s’alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades el 1680. Se’n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d’Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d’Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d’Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948.
Del 1939 al 1944 va funcionar la Maternitat d’Elna, la qual va ajudar a néixer prop de 600 nens, fills de refugiades de la guerra civil espanyola.
El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol.
(Catalunya, 1993)
Document del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que defineix les grans línies d’actuació en matèria sanitària i estableix en quins camps cal una actuació prioritària.
Dades dels Països Catalans 