(Planes de la Baronia, Comtat, segle XVIII – València, 1829)
Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
Gadea, Domènec
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: sacerdots
Fullana, Miquel
(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)
Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).
Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.
Forteza, Josep
(Palma de Mallorca, 1797 – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí.
Fou poeta, erudit i traductor de les faules d’Isop.
Font, Francesc
(Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)
Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà.
Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).
Esquerdo, Vicent
(València, segle XVII – 1689)
Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València.
Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze.
Espanyol, Esperandeu
(Palma de Mallorca, segle XV – 1505)
Doctor en drets i teologia, i canonge de la seu de Mallorca. Nebot d’Agnés de Pacs, aquesta en el seu testament (1485) el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lul·liana creada per ella el 1481.
El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia. Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós.
És autor de poesies en llatí.
Escrivà de Romaní i Mateu -germans-
Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.
Jaume Escrivà de Romaní i Mateu (País Valencià, segle XVI – València, 1630) Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.
Onofre Escrivà de Romaní i Mateu (País Valencià, 1577 – 1621) Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII) Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.
Pere Escrivà de Romaní i Mateu (València, 1572 – 1630) Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:
- Joan Escrivà de Romaní i Mercader (País Valencià, segle XVII – 1667) Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Adquirí per matrimoni la senyoria d’Alboi. Fou receptor de la batllia general de València i mestre de la seca, càrrec que heretà el seu fill
- Lluís Escrivà de Romaní i Sanç d’Alboi (València, 1659 – 1712) Mestre de la seca. El seu besnét fou Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner.
Escribà i Garcia, Casimir
(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)
Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.
És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.
Escolano i Villalba, Gaspar Joan
(València, gener 1560 – 20 febrer 1619)
Historiador i eclesiàstic. Es doctorà en teologia a la Universitat de València. Fou rector de la parròquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat de València (1606).
Escriví Las Décadas de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-11), conreà també la poesia, i publicà dos tractats teològics i una compilació dels decrets sinodals de València des del 1548.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
Ermemir Quintilià
(Vic, Osona, segle XI – després 1081)
Canonge de Vic. Gaudí d’un gran prestigi pel seu saber.
Dades dels Països Catalans 