(Rosselló, segle VIII – 834)
Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d’Elna.
(Rosselló, segle VIII – 834)
Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d’Elna.
(Rosselló, segle XIII)
Trobador. Només se n’ha conservat una composició breu.
(Rosselló, segle XII – segle XIII)
Escultor. Autor de l’estàtua tombal del bisbe d’Elna Ramon i de la de F. de Soler, datada el 1203 (ambdues obres signades), al claustre d’Elna. Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre.
Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la col·legiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet de Rosselló.
Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami.
(Rosselló ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou rector del Soler (Rosselló).
Traduí al català el drama de Metastasio Josep reconegut per sos germans. El 1788 publicà una pastoral titulada Sant Joan en lo Desert.
(Rosselló, segle XVII)
Guerriller. Fou un dels qui s’alçaren, el 1667, enfront de la dominació francesa. Passà bastants anys sobre les armes, combatent amb gran coratge.
Fou anomenat també l’hereu Just.
(Rosselló, segle XIV)
Diplomàtic i cavaller. Ambaixador d’Alfons III el Benigne que s’entrevistà amb Felip IV de França (1329) i amb Joan, rei de Bohemia i de Polònia, per tal d’organitzar una croada internacional contra Granada.
L’actitud ambigua d’Alfons XI de Castella i el pacte d’aquest amb el rei moro de Granada feren fracassar l’empresa.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Abraçà la causa de Pere III el Cerimoniós i abandonà la del seu senyor natural, Jaume III de Mallorca. En 1342 fou testimoni a les diligències del procés contra el rei Jaume. Després de reunir-se amb el rei Pere entrà ja al Rosselló amb l’exèrcit d’aquell, a la primera campanya per desposseir el rei Jaume del territori.
Fou requerit pel rei Pere perquè auxiliés contra Jaume III el vescomte d’Illa Pere VII de Fenollet. Posteriorment seria nomenat capità d’Elna (1344). Més tard formà part del grup de consellers rossellonesos de Pere III.
El 1347 l’acompanyà al regne de València, durant les primeres turbulències de la Unió. Fou un dels consellers que hagueren de separar-se del monarca com a resultat dels aldarulls que es produïren a Morvedre.
Un homònim serví anys després Pere III a la guerra contra Castella, i figurava entre els reforços tramesos a Aragó en 1363, després de la caiguda de Carinyena.
(França, segle XI – Rosselló ?, segle XI)
Mestre d’obres. Participà en la construcció de Santa Maria d’Arles (Vallespir), segons consta en una inscripció de la façana.