(Rosselló, segle VIII – 834)
Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d’Elna.
Salomó -bisbe Elna, s. IX-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)
Rosselló, Ramon de
(Rosselló, segle XIII)
Trobador. Només se n’ha conservat una composició breu.
Ramon de Bianya
(Rosselló, segle XII – segle XIII)
Escultor. Autor de l’estàtua tombal del bisbe d’Elna Ramon i de la de F. de Soler, datada el 1203 (ambdues obres signades), al claustre d’Elna. Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre.
Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la col·legiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet de Rosselló.
Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami.
Ques, mossèn
(Rosselló ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou rector del Soler (Rosselló).
Traduí al català el drama de Metastasio Josep reconegut per sos germans. El 1788 publicà una pastoral titulada Sant Joan en lo Desert.
Llupià i de Llupià, Tomàs de
(Rosselló, segle XVI – 1580)
Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgonera, i germà de Carles (I), Lluïsa i Pere (I). Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes.
El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses.
També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya.
El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.
Llupià i de Vallgonera, Joan (II) de
(Rosselló, segle XV – vers 1537)
Baró de Llupià i senyor de Vilarmilà.
Es casà amb Margarida de Llupià i de Gualbes i foren pares de Tomàs de Llupià i de Llupià, i de:
- Carles (I) de Llupià i de Llupià (Rosselló, segle XVI – 1580) Baró de Llupià. Succeí al seu germà Pere (I) i el 1571 adquirí l’altra meitat de la baronia de Castellnou. Fou successivament succeït pels seus fills Joan (III), Carles (II) i Gaspar (I) de Llupià i de Pagès.
- Lluïsa de Llupià i de Llupià (Rosselló, segle XVI – 1588) Casada amb Joan de Guimerà i de Marimon i amb Galceran Philippes, el qual adquirí la meitat de la baronia -antigament vescomtat- de Castellnou i la deixà a la seva muller.
- Pere (I) de Llupià i de Llupià (Rosselló, segle XVI – 1562) Baró de Llupià i senyor de Vilarmilà. Obtingué de la seva germana Lluïsa la meitat de la baronia de Castellnou, i morí sense fills.
- I segurament de Francesc de Llupià.
Llupià i de Pagès, Joan (III) de
(Rosselló, segle XVI – 1620)
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà. Fill gran de Carles (I) de Llupià i de Llupià.
El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià.
El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllà de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard; tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada.
Foren germans seus Gaspar (I) de Llupià i de Pagès, i Carles (II) de Llupià i de Pagès (Rosselló, segle XVI – 1621) Baró de Llupià i Castellnou. Morí sense fills.
Llupià, Miquel de
(Rosselló, segle XV – després 1494)
Conseller de Joan II el Sense Fe i ambaixador de Frederic III, rei de romans.
Els seus descendents sembla que s’extingiren amb Maria de Llupià i de Puig (Rosselló, segle XVII – 1646) Muller de Jeroni de Ferrer i de Real.
Llupià, Gilabert de
(Rosselló, segle XV – després 1493)
Donzell de Perpinyà. Potser era fill de Nicolau de Llupià (Rosselló, s XV) Senyor de Canet -senyoria que li fou confiscada el 1463 per Lluís XI de França per la seva fidelitat a Joan II de Catalunya.
No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li confiscaren els béns (1476), fins a la restitució del comtat de Rosselló per part de Carles VIII, el 1493.
Es casà en primeres noces amb Jecmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià.
Llupià, Francesc de
(Rosselló, segle XVI – després 1566)
Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.
Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589) Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:
Gabriel de Llupià i de Saragossa (Perpinyà, segle XVI – 1623) Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.
Dades dels Països Catalans 