(Ripollès)
Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l’àmplia vall de Gombrén; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Llorenç d’Armàncies i conflueix amb el Freser, a Can Noguera, aigua avall de Campdevànol.
L’afluent principal és la riera de Garfull.
(Osona)
Subafluent del Ter, neix al terme de Muntanyola, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell.
Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic.
És molt aprofitat per les adoberies vigatanes.
És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder, com a vegades ha estat escrit.
És important la seva tasca d’erosió a la plana de Vic, a causa de l’existència de margues eocèniques.
Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.
Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.
Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.
(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)
(o de Manlleu) Afluent per la dreta del riu de Foix.
Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el de Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.
Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).
(Berguedà)
(o el Merdançol) Riu, afluent per l’esquerra del Llobregat.
Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt. a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu.
L’únic afluent important és la riera de Vilada.
(Vall d’Aran)
Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossost.
A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d’explotar cap al 1950.
(Moianès)
(o riera Golarda) Curs d’aigua, afluent de capçalera de la riera de Calders.
Neix dins el terme de Collsuspina (Osona); en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol (Vallès Oriental), rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders (Bages).
Canal de regadiu del Llobregat. Neix a Balsareny i recorre 35 km fins a desembocar al Cardener, a Manresa.
El seu cabal és de 1.000 l/seg, i s’utilitza per al regatge d’unes 1.000 ha, que són l’àrea de regadiu més important de la comarca del Bages, i per fornir aigua a la ciutat de Manresa.
L’obra data del segle XIV i fou aprofitada al principi per assegurar sobretot la collita del blat; després s’originà una diversificació dels productes agrícoles (verdures, llegums i fruita).
(Garrotxa / Alt Empordà)
Riu, afluent dretà de la Muga.
Neix prop de Lliurona (Garrotxa), a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l’Alt Empordà en direcció oest-est, on passa per diversos municipis, com Cabanelles, Borrassà, Figueres, i desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga.
De cabal irregular, les seves ribes són plenes de vegetació de ribera.
Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.
Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.
És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Dades dels Països Catalans 