(o de Farell) Antiga església, sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic (segle XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.
(Selva)
Curs d’aigua que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet.
Canvia aleshores la direcció oest-est per la nord-sud, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera.
(Noguera)
Embassament de la Noguera Ribagorçana, situat al límit amb la Llitera, aigües avall del pantà de Canelles, amb el qual enllaça. Fou acabat el 1961 i té una capacitat per a 237 hm3.
Es destina a la producció d’energia elèctrica, i compta amb una potència instal·lada de 30.400 kW i una producció mitjana anual de 65 milions de kWh.
El nom de Santa Anna és degut a l’església dedicada a aquesta santa, que hi ha ben a prop, dins el terme municipal de Castellonroi.
(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Poble (211 m alt), al nord del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.
(o Sant Ponç de Talaià) Poble i actual barri de la ciutat, a l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontajau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat.
Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià.
Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura.
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Embassament del Cardener, situat entre el Bages i el riu Negre. Té 6 km de longitud i una capacitat per a 24,7 milions de m3.
Entrà en funcionament el 1954, i s’utilitza com a regulador del cabal per als regatges, i per a la producció d’energia elèctrica (la presa té 60 m. d’alçada).
(Alta Ribagorça)
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí. És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong.
A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit), que li donen la seva placidesa característica; en aquest sector aflueixen, per la dreta, els cursos d’aigua que drenen les comes de Contraig i de Sarrader, i per l’esquerra, de Corticelles, Dellui, Morrano, Mussoles i Llacs.
Damunt l’estany de la Llebreta, a l’esquerra del barranc d’Aigüissi, hi ha l’ermita de Sant Nicolau, que dóna nom a la vall; aigua avall d’aquest estany, el riu corre entre el solà de Boí i la serra de Martillac, fins a l’antiga farga de Boí, actual residència (la Farga), on s’uneix al seu col·lector i on hi ha la central hidroelèctrica de Caldes de Boí, que aprofita l’aigua d’aquest riu transportada per una galeria subterrània a pressió des de després d’Aigüestortes.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
(o els Vilars) Veïnat, en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià).
L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al segle XIV.
(Albanyà, Alt Empordà)
Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.
Formava part del terme de Ribelles.
Dades dels Països Catalans 