(Clariana de Cardener, Solsonès)
Embassament del Cardener, situat entre el Bages i el riu Negre. Té 6 km de longitud i una capacitat per a 24,7 milions de m3.
Entrà en funcionament el 1954, i s’utilitza com a regulador del cabal per als regatges, i per a la producció d’energia elèctrica (la presa té 60 m. d’alçada).
(Alta Ribagorça)
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí. És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong.
A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit), que li donen la seva placidesa característica; en aquest sector aflueixen, per la dreta, els cursos d’aigua que drenen les comes de Contraig i de Sarrader, i per l’esquerra, de Corticelles, Dellui, Morrano, Mussoles i Llacs.
Damunt l’estany de la Llebreta, a l’esquerra del barranc d’Aigüissi, hi ha l’ermita de Sant Nicolau, que dóna nom a la vall; aigua avall d’aquest estany, el riu corre entre el solà de Boí i la serra de Martillac, fins a l’antiga farga de Boí, actual residència (la Farga), on s’uneix al seu col·lector i on hi ha la central hidroelèctrica de Caldes de Boí, que aprofita l’aigua d’aquest riu transportada per una galeria subterrània a pressió des de després d’Aigüestortes.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
(o els Vilars) Veïnat, en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià).
L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al segle XIV.
(Albanyà, Alt Empordà)
Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.
Formava part del terme de Ribelles.
(Pallars Sobirà)
Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa, per la qual drena la vall d’Àssua i petites valls pròximes.
Curt però cabalós, és format per la confluència, prop d’Altron, dels rius de Pamano (procedent de Llessui) i de Sall (format, a Escàs, per la fusió dels de Caregue i de Berasti), que drenen la vall d’Escàs.
S’uneix al seu col·lector a Rialb de Noguera.
(la Pobla de Segur / Talarn, Pallars Jussà)
Embassament de la Noguera Pallaresa, també anomenat pantà de Talarn o de Tremp. Ocupa el fons de la conca de Tremp a la Pobla de Segur, amb 7 km de longitud. Situat al peu de la serra de Sant Corneli, on el riu de Carreu conflueix amb la Noguera.
És un dels més antics (1918) i els al·luvions dipositats n’han minvat considerablement el volum; la capacitat és de 227,8 hm3. La resclosa, que alimenta la central de Talarn, té uns 100 m d’alçada.
Les sèquies derivades del pantà reguen unes 2.500 ha, corresponents a diversos termes.
Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell de Solsonès.
Entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent de Solsonès rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Afluent de capçalera del Gurni; que neix dins el municipi, als vessants orientals del coll de Siuret.
Abans de confluir al Gurni forma, al nord-est del pla Traver, un gran salt de 200 m d’altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall.
Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.
