Arxiu d'etiquetes: rius

Alcora, l’ (Alcalatén)

21 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alcalatén (País Valencià): 94,9 km2, 279 m alt, 10.672 hab (2014)

Estès en un territori més aviat pla, en la zona de transició cap a la Plana. Comprèn la conca baixa del riu de Llucena (o riu de l’Alcora), en el curs del qual ha estat construït el pantà de l’Alcora; inclou també un petit sector de la conca del Millars.

Hi abunden els pasturatges i les terres de secà, dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes. Les terres són explotades directament pels propietaris. Les activitats industrials són cada vegada més importants, com l’activitat tradicional de la ceràmica de l’Alcora, que després d’alguns alts i baixos ha ressorgit en els últims anys i actualment és un dels principals centres productors dels Països Catalans. La població ha anat variant en funció d’aquests alts i baixos de la indústria ceràmica.

La vila és assentada a la dreta del riu de Llucena, al peu d’un tossal al damunt del qual, i als seus costers, hi ha les ermites de Sant Cristòfol, de Sant Vicent i del Calvari.

Dins el terme es troben les restes del castell d’Alcalatén, a més dels llogarets d’Araia i de la Foia d’Alcalatén (o el Regall).

Enllaç web: Ajuntament

Alcoi, riu d’

105 Respostes

(Alcoià / Comtat / Safor)

(o riu Serpis)  Riu (54 km), entre Alcoi (Alcoià) i Gandia (Safor). El més important dels situats entre el Xúquer i el Segura. Té la capçalera en els barrancs del Barxell i del Molinar, entre les serres de Mariola (nord) i d’Almudaina (sud).

El curs alt, que segueix la canal d’Alcoi i la plana de Cocentaina, rep per la dreta el riu de Seta. A l’estret de l’Orxa, el riu perfora la serralada Prebètica (serra de la Safor), enfondit de 200 a 300 m. El curs baix, que rep per l’esquerra el riu de Vernissa, va dipositant els al·luvions que constitueixen la plana de la Safor, extrem meridional de la Plana Litoral Valenciana.

Té un cabal notable però molt irregular, regulat en capçalera del pantà de Beniarrés. La vall ha estat l’únic camí possible entre les d’Alcoi i de Gandia, pel grau de la qual el riu desguassa al golf de València.

La sèquia reial d’Alcoi i dues de menors permeten el regatge de petits horts a l’Alcoià i al Comtat i de tarongerars a la Safor.

Alburgir, l’

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta)

Despoblat. Al segle XIII pertanyia al terme d’Alzira.

Actualment és una partida de regadiu, a la dreta del Xúquer, en part envoltada per un meandre del riu (racó d’Alburgir).

Alberca, barranc de l’

Deixa un comentari

(Marina Alta)

Curs d’aigua intermitent que neix a Benidoleig i rega als termes d’Alcanalí i Pedreguer, al nord de la serra del castellet d’Aixa.

Després de passar per Ondara, desguassa directament a la Mediterrània dins el terme de Dénia, a uns 2 km a l’est del riu Girona.

Albaida, riu d’

75 Respostes

(Vall d’Albaida / Costera / Ribera Alta)

Riu (52 km) entre Albaida (Vall d’Albaida) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta), afluent de la dreta del riu Xúquer, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Corre en direcció sud-nord, travessant la vall homònima i regant l’horta de Xàtiva.

Els seus afluents més importants són els de l’esquerra: Clariano, Cànyoles i de Barxeta.

Aprofitament agrícola gràcies a les sèquies derivades, entre les quals destaca la sèquia comuna de l’Ènova.

Aiòder (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)

(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.

Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.

El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.

El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.

Enllaç web: Ajuntament

Aiguaneix, l’

Deixa un comentari

(Er, Alta Cerdanya)

Naixement del riu d’Er, a uns 2.400 m alt, al vessant occidental del Puigmal.

Aiguadoliva, rambla d’

1 Resposta

(la Jana / Vinaròs, Baix Maestrat)

Curs d’aigua intermitent, entre els dos municipis, originat prop de la Jana.

En el seu curs inferior separa el municipi de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló.

Agres (Comtat)

18 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.

Agols, riu dels

2 Respostes

(Encamp, Andorra)

Riu que, reunit amb el riu d’Ensagens i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.

Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters.

Neix al peu del pic dels Agols, al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella.