Arxiu d'etiquetes: rius

Ontinyent (Vall d’Albaida)

66 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Albaida (País Valencià): 125,43 km2, 382 m alt, 36.180 hab (2014)

Situat entre la serra Grossa (o serra d’Ontinyent) i la d’Agullent, que accidenten el terme, molt muntanyós. És drenat pel riu Clariano (dit també riu d’Ontinyent) i per una sèrie de barrancs. Una gran part del terme és coberta de bosc de pins.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del riu, i s’hi conreen hortalisses i fruiters (melons), però preponderen els cultius de secà, dedicats principalment a cereals, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i aviram). Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, alimentària, metal·lúrgica i paperera; manufactures de fusta. És un centre comarcal per als productes agraris (cítrics), amb una indústria important.

La ciutat ha triplicat la població des del 1900, amb un ritme de creixement progressivament accelerat a partir del 1940.

El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vila, conserva l’aspecte típic, i fou declarat conjunt històrico-artístic el 1974. L’església arxiprestal de Santa Maria fou reformada al segle XVII; té una notable portalada plateresca i s’hi venera la Puríssima, popular imatge d’argent feta el 1625. També si poden trobar diverses esglésies i convents (des del segle XIV fins al XVIII), així com grans casals senyorials.

El municipi comprèn, a més, el balneari de la Salut i els despoblats de Toledo i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Nyer (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 37 km2, 750 m alt, 160 hab (2012)

Situat a la riba esquerra del Mentet, afluent de la Tet, el terme és drenat pel riu de Nyer, que fins al poble s’obre pas a través de les gorges de Nyer. Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest és boscat.

Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer; s’hi cultiva arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratge. La ramaderia és pràcticament inexistent. Les mines de ferro d’Escoms, ubicades al municipi, van ser explotades fins al 1962.

El poble està situat al voltant de l’església parroquial i prop del castell de Nyer, restaurat al començament del segle XX, propietat d’una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositat entre nyerros i cadells.

Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer.

Benedrís

3 Respostes

(Bicorb, Canal de Navarrés)

(o Benedrix) Despoblat, al sud del poble, a l’esquerra del riu d’Escalona (o riu de Benedrís).

Era lloc de moriscs, habitat per 15 famílies el 1563.

Benasc, vall de

52 Respostes

(Ribagorça)

Capçalera de l’Éssera amb els seus afluents, fins al congost de Ventamillo al sud. El clima és de muntanya, amb pluges i nevades considerables, amb boscos de pins i avets i pastures abundants. L’agricultura hi té escassa importància (patates i cereals).

La riquesa bàsica n’és la ramaderia i també l’explotació forestal. Turisme i esports d’hivern. Nombrosos salts d’aigua, aprofitats per produir energia hidroelèctrica.

El centre comarcal és la vila de Benasc, però el mercat és a Castilló de Sos, que depèn comercialment de Graus.

Bena -Alta Cerdanya-

4 Respostes

(Enveig, Alta Cerdanya)

Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).

El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.

Belcaire, el

6 Respostes

(Plana Baixa)

(o el Belcaide, o riu de Sant Josep) Riu, neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Alfondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.

Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix dels termes municipals d’Assuévar i Soneixa (Alt Palància) i d’Algar, Alfara de la Baronia i Sagunt (Camp de Morvedre).

Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó, i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó.

Mentet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012)

(fr: Mantet) Situat a l’alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra.

El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l’activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d’ençà del 1936.

El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102).

Menera, la (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,83 km2, 780 m alt, 51 hab (2012)

(fr: Lamanère) Situat al sector més alt de la comarca, entre el coll d’Ares i el de la Muga, al peu de la serra de la baga de Bordellat, comprén l’alta vall del riu de la Menera (o de Galdares), afluent del Tec, al límit amb la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb abundància de rouredes i castanyedes.

La vida econòmica del municipi es limita a algunes activitats agrícoles (ordi i altres cereals, cireres i, sobretot, herba), encara que la principal riquesa és la ramaderia (boví, oví i cabrum). Explotació del bosc. També disposa d’una fàbrica d’espardenyes. Després del tancament de les mines de ferro, que havien estat molt importants durant l’edat moderna, el despoblament s’ha accentuat.

El poble es troba al naixement del riu de Galdares.

El terme comprèn el veïnat d’Agafallops.

Maurí (Fenolleda)

6 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)

(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.

El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.

Massana, la (Andorra)

29 Respostes

Parròquia d’Andorra: 61,2 km2, 1.230 m alt, 10.076 hab (2014)

(o la Maçana) La quarta, segons un ordre tradicional, de les set en què és dividit el Principat d’Andorra, a la vall de la ribera d’Ordino (dita també ribera de la Maçana), a la confluència amb la d’Arinsal, 5 km al nord d’Andorra la Vella. El territori comprèn els pics més alts d’Andorra (coma Pedrosa, 2.946 m alt, i el pic del pla de l’Estany, 2.851 m).

Agricultura de secà (cereals i tabac), i vora el riu d’Arinsal s’estenen els prats de regadiu per al bestiar. Ramaderia, Esports d’hivern a Arinsal i indústria hotelera. L’augment demogràfic ha estat notable en els darrers anys, especialment a partir del 1970.

El poble es troba a l’aiguabarreig del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino; l’església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.

El comú comprèn també els pobles d’Anyós, Pal, Arinsal, Escàs, Sispony, el Pui, Erts i l’Aldosa de la Maçana, les caseries de Jovell i de Pujol, el mas de Ribafeta, la farga d’en Rossell, el santuari de Sant Antoni de la Grella i nombrosos cortals i bordes.

Enllaç web: Comú