Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 49,24 km2, 605 m alt, 484 hab (2014)
Situat entre el riu Reconque i la vall de la rambla de La Espadilla, al centre de la comarca, fins molt a prop del límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz (o riu de Zarra), que travessa el terme a través d’un llarg congost. Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes i matollar.
Economia agrícola, amb conreus de secà (cereals -blat i ordi-, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (blat de moro, patates i arbres fruiters), que aprofita l’aigua del riu. La ramaderia ovina és un complement de l’agricultura. Àrea comercial de València. Població en descens.
El poble s’assenta a la dreta del riu de La Hoz; l’actual església parroquial de Santa Anna fou construïda el 1760; hi ha restes romanes; el castell de Zarra, musulmà, fou reconquerit de Jaume I.
El municipi inclou la caseria de La Hoz.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014)
(cast: Chera) Situat a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s’uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat.
Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana.
El poble, d’origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al segle XIX, un simple santuari, fundat el 1687.
Dins el terme s’hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)
(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).
Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.
La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).
El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.
Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,1 km2, 650 m alt, 805 hab (2014)
(cast: Jarafuel) Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d’El Agua (o canyada de Xarafull).
Tres quartes parts del terme no es conreen i l’altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques.
Vila d’origen islàmic. Al peu de l’antic castell de Xarafull, hi ha l’església parroquial de Santa Caterina, del segle XVII.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 108,73 km2, 755 m alt, 500 hab (2014)
(cast: Villahermosa del Río) Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l’extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major.
El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana.
La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVIII), centre de l’arxiprestat de Vilafermosa. Jaume II el Just el féu cap del ducat de Vilafermosa.
El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj.
Municipi i capital comarcal de la Marina Baixa (País Valencià): 58,28 km2, 27 m alt, 33.951 hab (2014)
Situat a la façana marítima de la serralada Pre-bètica valenciana, des dels vessants de les serres d’Aitana i del Puigcampana, al sud de la comarca. Travessen el terme diversos barrancs i el riu de la Vila o de Sella.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, principalment el regadiu, que està en expansió (cítrics, hortalisses i cereals), que aprofiten aigües derivades del vell embassament del Relleu i del modern de Sella per mitjà de canals; en el secà es conreen cereals, garrofers, ametllers i oliveres. La propietat de la terra és repartida i predominen les petites explotacions agràries. De la ramaderia només destacà l’avicultura i l’apicultura. Important port pescador. Indústria alimentària (xocolata), de ceràmica, de xarxes i d’artesania de cànem. Gran desenvolupament turístic (hotels, càmpings, apartaments i xalets). Àrea comercial d’Alacant. Demografia en ascens (accentuada en el període 1960-80 a causa de la immigració).
La ciutat (popularment la Vila) ocupa un tossal avançat entre la boca del riu de la Vila i la cala d’Alcocó; l’església parroquial de l’Assumpció va ésser construïda al segle XVII aprofitant una antiga torre de defensa; el 1806 nasqué a l’altra banda del riu el Poble Nou.
El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcocó, Xauxelles, el Paradís, Mitjans, Secanets, Torres, l’Ermita de Sant Antoni i les Barberes i diverses urbanitzacions.
L’atac pirata del 1536, el dia de Santa Marta, en la qual la població reeixí a defensar-se, és la que commemoren les festes de moros i cristians.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 8,13 km2, 21 m alt, 4.688 hab (2014)
(o Alverger) Situat al sector oriental de la comarca, separat del litoral pel municipi de Dénia, al corredor litoral de la serralada pre-bètica, amb la serra de Segàrria i la penya Roja; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger), que produeix freqüents erosions i inundacions.
Una bona part del terme és conreat, amb predomini del regadiu, a base d’aigües elevades (tarongers i hortalisses); també hi ha conreus de secà (cereals). Avicultura. Petita indústria pastissera i de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1920 la seva població ha tingut un creixement suau i constant.
El poble és a l’esquerra del Girona, allargat en dos o tres carrers paral·lels; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Roser; es conserva una casa senyorial.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi dels Serrans (País Valencià): 121,92 km2, 603 m alt, 1.158 hab (2015)
(cast: Tuéjar) Situat a la vall mitjana del Túria, que el travessa de nord a sud, i drenat també pel riu Xelva o riu de Toixa, tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls; a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel. El territori és força muntanyós i el 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins, de propietat comunal, i matollars.
S’hi conreen, de secà, ametllers, vinya, cereals i oliveres; al regadiu, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro. Ramaderia ovina. Indústria derivada de l’agricultura; cooperativa vinícola. Població en descens.
La vila és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’extrem oriental del terme; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.
El municipi comprèn, a més, la caseria de la Olmedilla i el despoblat d’Assagra.
(Ports)
Curs d’aigua intermitent dels ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.
Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu col·lector. Té una direcció est-oest fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra (la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal), on pren la direcció sud-nord, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes.
Dades dels Països Catalans 