Afluent esquerrà del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional, pel congost de l’Infern.
El curs mitjà s’estén pels glacis de la Vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa el seu col·lector.
Afluent de capçalera del Cinca, per l’esquerra, que drena la vall de Gistau.
Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent dretà del Segre. Neix al mont Perdut, en el Pirineu aragonès.
En el recorregut alt i mitjà rep nombrosos afluents (Barrosa, la Cinqueta, Ara, Éssera, Alcanadre), i conflueix amb el Segre a només 9 km. de l’Ebre, vora la Granja d’Escarp.
El seu règim és nivopluvial al sector pirinenc i pre-pirinenc amb un màxim destacat de primavera i un altre menor de tardor. Aprofitat per a regadiu i per la producció d’energia elèctrica a les centrals dels embassaments de Mediano i El Grado.
Travessa la comarca de la Llitera i les poblacions de Barbastre, Montsó i Fraga.
(Ports / Baix Maestrat)
Riu (50 km). Neix als ports de Morella i travessa la comarca dels Ports en direcció noroest-sudest, paral·lel a la rambla de Cervera (al sud) i al riu de la Sénia (al nord).
Desemboca a la plana de Vinaròs, a l’esquerra d’aquesta ciutat.
Té una conca de 450 km2 i un règim estacional amb forts estiatges.
(o riu de Cervera, o rambla Seca) Riu, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins el termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa.
Desguassa a la mar, prop de Benicarló.
(Serrans / Camp de Túria)
Curs d’aigua de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1.162 m alt).
Les rambles de capçalera drenen el terme de Figueroles de Domenyo i s’ajunten al Villar (on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar). Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix.
Desguassa al Túria dins els terme de Benaguasil.
(Conflent)
Riu tributari, per l’esquerra, de la Tet. És forma a l’oest del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva i de Bernat Salvatge, al massís de Madres. A l’est l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor i de la serra d’Escales.
La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana (o de Jau) i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat.
Vers el sud-est segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’esquerra, dins una zona més ampla de conreus de secà. Passats el castell de Paracolls de Conflent i el llogaret de Croells, la vall penetra, després de Catllà de Conflent, en els dipòsits torrencials de la cubeta de Prada, on conflueix amb la Tet, vora l’antic monestir del Riquer.
(Alcoià)
Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d’una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla).
Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d’Alcoi (1.352 m); a l’oest, les serres de les Fontanelles i de l’Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l’est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la foia de Xixona, ja dins l’Alacantí.
La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d’Ibi i les nines d’Onil.
Les activitats comercials graviten sobre l’àrea comercial d’Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d’Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n’és la ciutat més gran i industrial.
Riu de la comarca, que s’estén des de la mola d’Ares (1.371 m alt) fins al pla dels Ivarsos, on s’ajunta amb el riu de Montlleó i pren el nom de rambla de la Viuda.
A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga; continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), i rep la rambla dels Estrets, per la dreta.
(Costera)
(o riu de Montesa) Afluent dretà del riu d’Albaida, subafluent del Xúquer.
Neix dins el terme de la Font de la Figuera, a l’extrem sud-occidental de la serra d’Énguera, al peu del port d’Almansa, prop de la Manxa. Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, rega la vall de Montesa, limitada al sud per la serra Grossa. Prop de Canals, rep, per l’equerra, les aigües del riu dels Sants.
El curs inferior corre per l’horta de Xàtiva i conflueix a l’esquerra del curs mitjà de l’Albaida després d’un recorregut de 61 km.
Dades dels Països Catalans 