Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l’Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer.
Vall del Pirineu axial, a l’antic terme de Bono, a la vall de Barravés.
S’inicia al peu del pic de vall Hiverna, i s’estén en direcció nord-oest – sud-est, seguint el curs del riu de Llauset, afluent de la Noguera Ribagorçana, entre els vessants septentrionals de la serra de Llauset i la collada de Salines, i al sud del pic de Sarronera.
S’ha aprofitat l’estany de Llauset, d’origen glacial, per a la instal·lació d’una central elèctrica.
(Conflent)
Afluent esquerrà de la Tet. Neix al vessant oriental de la pica del Canigó (2.785 m alt), dins el terme de Vallmanya, on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció sud-nord.
Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa.
(o rambla de Bosna) Curs d’aigua, afluent dretà del riu de Bunyol.
Neix al vessant meridional de la serra de Malacara, dins el terme de Bunyol, i desemboca al seu col·lector aigua avall d’aquesta vila, després de travessar un sector del terme de Iàtova, on hi ha un balneari dit els Banys del Riu Joanes.
Afluent dretà de la Tet, que neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats, i desemboca al seu col·lector entre Fetges i la Cassanya.
Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa.
Riu (59 km) de la xarxa pirinenca que recorre la Ribagorça entre l’Éssera i la Noguera Ribagorçana, paral·lelament a aquests rius.
Neix al vessant meridional dels pics Gallinero i del Baciver de Castanesa, i després de travessar la serra de Vallabriga pel congost d’Ovarra, solca la Ribagorça, on forma la ribera d’Isàvena en direcció nord-est – sud-oest, i rep per la dreta el barranc de Vilacarle, que devalla de la serra del Turbó.
Prop de Lasquarri, vira cap a l’oest, i aboca les aigües a l’Éssera, poc abans de l’embassament de Barasona, el qual alimenten. Règim pluvionival.
Vall, afluent per la dreta de la Valira d’Encamp, prop de Soldeu, entre el pic alt de la Cometa (2.710 m alt), el Negre de Juclà i el de la Cabaneta. A la seva capçalera hi ha el port de Fontargent, a la frontera amb França.
És d’origen glacial com denota la característica forma de U, i la seva zona lacustre; és solcada pel riu d’Incles.
Hi ha algunes bordes, destinades, a l’estiu, al bestiar.
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Poble (576 m alt) i antic municipi (14,71 km2), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es féu famós com a base de l’actuació de trabucaires (banda de les Illes).
Formava municipi independent fins al 1972. L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l’Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles.
Dades dels Països Catalans 