les Ferreries (Aiguafreda, Vallès Oriental) Antic nom del raval que donà lloc al poble d’Aiguafreda.
les Ferreries (Beranui, Ribagorça) Caseria i antic molí de l’antic municipi de Calbera, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena.
les Ferreries (Maià de Montcal, Garrotxa) Barri, a l’est de l’església parroquial.
les Ferreries (Miravet, Ribera d’Ebre) Barri del municipi, a la dreta de l’Ebre, al nord-est del nucli.
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
L’església fou consagrada el 1196.
Despoblat, dins el terme de les Segarres Baixes.
Hi ha restes de l’antiga església parroquial (Sant Just), del segle XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau.
Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda.
Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.
La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.
Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.
Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).
(Estopanyà, Ribagorça, segle XIV)
Tríptic gòtic, procedent de l’església parroquial de la vila i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d’aquest i de sant Valeri, d’una gran qualitat.
D’autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí (mestre d’Estopanyà).
És una de les peces clau de la penetració de l’italo-gòtic fora de Barcelona.
Veure> Sant Martí d’Estet (poble).
(ant: Astet) Poble (1.170 m alt), situat a la vall de Barravés, a l’esquerra del barranc d’Estet (o riu de Bertol), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini. Formà part de l’antic terme de Bono.
Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
Poble (716 m alt), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Josa i del rius Guart i Pedrissa, vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger (actualment és del bisbat de Lleida), depèn el santuari de Sant Esteve.
Formà part de l’antic terme de Pilzà.
Dades dels Països Catalans 