Poble (1.040 m alt), a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Fins al 1966 pertanyia a l’antic municipi de Bono.
Forcat -Ribagorça-
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Fontjanina
Llogaret (1.390 m alt), situat damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa, a l’indret del pont de Siscarri.
Fins al 1966 pertanyia a l’antic municipi de Castanesa.
Fontaneda, congost de *
Veure> congost d’Ovarra (pas estret de l’Isàvena).
Finestres -Ribagorça-
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (511 m alt), a l’antic terme de Fet, al vessant meridional de la serra de Savinós.
L’església parroquial depenia de l’arxiprestat d’Àger. El segle XIX formava un municipi.
Fet -Ribagorça-
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (731 m alt) i antic municipi, annexat el 1970 a l’actual. Situat entre el barranc de Fet i el del Canal, damunt un cingle.
L’església parroquial (Sant Vicenç) depenia de l’arxiprestat d’Àger.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d’Espluga de Fet.
Ferreries, les -varis geo-
les Ferreries (Aiguafreda, Vallès Oriental) Antic nom del raval que donà lloc al poble d’Aiguafreda.
les Ferreries (Beranui, Ribagorça) Caseria i antic molí de l’antic municipi de Calbera, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena.
les Ferreries (Maià de Montcal, Garrotxa) Barri, a l’est de l’església parroquial.
les Ferreries (Miravet, Ribera d’Ebre) Barri del municipi, a la dreta de l’Ebre, al nord-est del nucli.
Feixa, la
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
L’església fou consagrada el 1196.
Falç -Ribagorça-
Despoblat, dins el terme de les Segarres Baixes.
Hi ha restes de l’antiga església parroquial (Sant Just), del segle XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau.
Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda.
Fades
Estós, vall d’
Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.
La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.
Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.
Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).
Dades dels Països Catalans 