(Ribagorça, segle XIV – després 1371)
Dama, filla de Felip (IV) de Castre i Alemany i de Teresa de Trastámara. A la mort violenta del seu pare a Paredes de Nava, en 1371, el succeí com a descendent única.
El rei Enric de Castella l’obligà a vendre per 10.000 dobles les viles castellanes de Tordehumos i de Medina de Rioseco, que el monarca volia donar a l’infant Frederic, duc de Benavente.
Elionor morí poc després. Fou succeïda per la seva tia Aldonça de Castre i Alemany.
(Ribagorça, abans 1413 – vers 1460)
Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i germà de Felip (V) Galceran. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d’Évol (Rosselló).
Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol (1424-25).
Sostingué un plet amb Bernat I de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest (1454).
Fou el pare de Guillem Ramon, d’Ivany i de:
Joan de Castre-Pinós i de So (País Valencià, segle XV – Roma, Itàlia, 1506) Prelat. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d’Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496.
Eren fills de Felip (VI) Galceran de Castre-Pinós i d’Anglesola (Ribagorça, segle XV – abans 1452) (dit el Bo) Noble. Es casà amb Leonor de Mendoza, la qual mantingué un llarg plet amb els seus sogres a causa de l’usdefruit dels béns del seu marit (1452-55).
Felip (VII) de Castre-Pinós i de Mendoza (Ribagorça, segle XV – 1509) Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced. Com el seu avi Felip (V) Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II. Prengué part en la batalla de Rubinat (1462), i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua (Aragó), confiscat a Arnau Roger d’Erill-Talarn. Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran (VII) de Pinós-Fenollet. Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar. Renyí amb la seva mare i amb la seva germana Joana, les quals atacà a Alguaire (Segrià) el 1476. Tingué un fill il·legítim, Pere de Castre-Pinós.
Joana de Castre-Pinós i de Mendoza (Ribagorça, segle XV) Heretà la baronia de Castre i es casa amb Berenguer Arnau (III) de Cervelló, baró de la Llacuna. El 1476 es trobà complicada, a Alguaire, amb el xoc que tingué la seva mare amb el seu germà Felip.
(Ribagorça, segle XV – 1493)
Noble de la branca d’Évol, casat amb Violant Carròs i de Centelles, comtessa de Quirra.
Eren fills de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So.
Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, 1450 – 1497) La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II el Catòlic). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó.
Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, vers 1455 – 1530) Fou el successor del seu pare. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Pere de Planella, i posteriorment serví Ferran II el Catòlic a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’acaidia de Cosenza. Morí sense fills.
(Ribagorça, abans 1371 – 1413)
Fill d’Aldonça de Castre i Alemany. Heretà els béns materns, mentre que els fills de successius matrimonis de Bernat Galceran de Pinós heretaren les baronies d’aquest, de les quals Pere Galceran renuncià els drets (1396).
Es casà amb Joana de Tramaced i de Ahones, filla del primer matrimoni de la segona muller del seu pare, Urraca de Ahones, que aportà al seu marit, en dot, la baronia de Tramaced (Aragó).
El 1395 capitanejà tropes de reforç enviades a Sicília en ajut de l’infant Martí i dels reis Maria I i Martí I el Jove.
El succeí el seu fill gran Felip (V) Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced.
(Ribagorça, segle XV – segle XVI)
Fill il·legítim de Felip (VII) de Castre-Pinós i de Mendoza, del qual rebé el vescomtat d’Illa en casar-se amb Catalina de Lanuza, i, com que no tingué fills, féu hereu el seu cosí germà Berenguer Arnau IV de Cervelló i de Castre-Pinós.
Els Cervelló, barons de Castre, es cognomenaren de Castre i de Cervelló o de Cervelló i de Castre indistintament.
(Ribagorça, abans 1304 – 1328/30)
Fill i successor de Felip (I) Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea, i germà d’Aldonça de Castre i d’Haro (Ribagorça, segle XIV).
Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonça Eiximenis d’Urrea, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, i successivament sota la dels seus besoncles Joan, Lope i Miguel Ximénez de Urrea, aquest darrer, arquebisbe de Tarragona.
Es casà vers el 1322 amb Elionor de Saluzzo, parenta del rei. S’oposà a l’erecció del comtat de Ribagorça a favor de l’infant Pere i a l’exercici de la jurisdicció d’aquest a les seves terres (1322-28).
El succeí el seu nebot Felip (III) de Castre i de Saluzzo.
(Ribagorça, després 1323 – l’Alguer, 1354)
Baró de Castre i de Peralta i conseller de Pere III el Cerimoniós. Nebot i successor de Felip (II) Ferrandis de Castre i d’Haro. Es casà (vers el 1343) amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà.
S’enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals (1341). Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló (1343); negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet i, amb Pere de Montcada i de Lloria, la capitulació de Perpinyà. Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà.
Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi massa (1347). El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a Sardenya, i hi morí en el setge de l’Alguer.
Fou el pare de de Felip (IV) i d’Aldonça de Castre i Alemany.
(Ribagorça, després 1343 – Paredes de Nava, Castella, 1371)
Baró de Castre i de Peralta. Fill de Felip (III) de Castre i de Saluzzo. Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II.
Participà en la campanya de Castella (1367) i fou fet presoner a Nàjera. Fou alliberat l’any següent per Enric de Trastàmara, el qual li cedí diverses possessions a Castella. Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia.
Amb ell s’extingí la línia masculina dels Castre, ja que tingué una sola filla, Elionor de Castre i de Trastámara, que no arribà a fer-se càrrec de l’herència aragonesa, la qual passà a la seva germana:
Aldonça de Castre i Alemany (Ribagorça, segle XIV) A la mort del seu germà (1371) recollí la seva herència. Es casà en Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet, i foren els pares de Pere Galceran de Castre-Pinós.
Dades dels Països Catalans 