Arxiu d'etiquetes: revolucionaris/es

Octubre, fets del sis d’ *

Veure> fets del Sis d’Octubre  (moviment revolucionari, 1934).

Front de Joventut Catalana

(Rosselló, 1969 – vers 1972)

(FJC)  Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.

Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.

Crit del Palleter, el -1808-

(València, 23 maig 1808)

Moviment popular, que rebutjà les abdicacions de Ferran VII de Borbó i Carles IV de Borbó a Baiona i que representà l’inici de la guerra dels Francès al País Valencià.

Començà amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la Ciutadella i al palau reial; foren presos uns carros de monedes destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar.

El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’allistament general.

Fou aleshores que el palleter Vicent Domènec, amb una bandera feta amb una canya i la seva faixa vermella, es dirigí al mercat, on, enfilat en una cadira, estripà paper segellat amb l’efígie de Murat tot dient: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleon; viva Ferran VII i muiren els traïdors!”, crit que ha esdevingut símbol del moviment.

El dia 24, descobertes les cartes de les autoritats a Madrid, hi hagué una altra manifestació, controlada pel militar González Moreno, l’advocat Manuel Cortès i els germans Bertran de Lis, els quals, amb Joan Rico, obtingueren permís per escorcollar la Ciutadella, però foren agafats per la multitud. González Moreno fou nomenat comandant del poble sobirà.

El dia 25, les autoritats, després de parlamentar amb Joan Rico i Manuel Cortès com a representants populars, acceptaren la constitució de la Junta Suprema de Govern del Regne de València.

Xinxola, Bernat

(Barcelona, segle XIX – 1860)

Fuster. El 1842 fou membre de la primera Junta revolucionària de Barcelona que presidí la revolta de la capital, vençuda poc després pel bombardeig i l’entrada de l’exèrcit que comandava el general Espartero.

Conservà la seva popularitat després d’aquells fets.

Puig i Antich, Salvador

(Barcelona, 30 maig 1948 – 2 març 1974)

Militant revolucionari. Després d’intervenir en diferents vagues de Comissions Obreres, el 1972 fou membre fundador de l’àcrata Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) i participà en diferents atracaments.

Detingut el 1973 i acusat d’haver mort un policia, fou executat al garrot a la presó Model de Barcelona, en compliment de la sentència dictada per un consell de guerra.

La seva mort fou la darrera execució de la dictadura franquista i simbolitzà la fi de la política aperturista del govern d’Arias Navarro.