Arxiu d'etiquetes: Reus (cult)

Foment -periòdic de Reus-

(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1906 – juliol 1936)

Periòdic. Fundat com a “setmanari socialista republicà”.

El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Pel juny de 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1936 es convertí en diari.

Fira Festival de Circ Trapezi

(Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 – )

Mostra anual d’espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus.

Des de la primera edició fins a l’actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers.

Enllaç web: Fira del Circ Trapezi

Diari de Reus

(Reus, Baix Camp, 1 juliol 1859 – 30 gener 1938)

Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Reus de Avisos y Noticias”. L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat.

En 1935 passà a mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control.

Circumstàncies, Les

(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)

Diari. Portaveu d’Acció Catalana.

Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .

Centre de Lectura

(Reus, Baix Camp, 1859 – )

Societat cultural. Fundada per Josep Güell i Mercader. A partir del 1875 adquirí una gran vida intel·lectual i cultural, especialment al tombant de segle, quan rebé l’influx de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització. És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències, ciències morals i polítiques, tecnologia i arts aplicades, pedagogia i excursionisme. Té una mitjana de tres mil socis, una notable biblioteca amb uns seixanta-dos mil volums, i hemeroteca. Posseeix el teatre Bartrina i posseeix una gran sala per a exposicions i una per a conferències.

Per la personalitat d’alguns dels seus presidents i i per la relació que hi ha tingut certs intel·lectuals l’entitat ha tingut una significació d’avançada. Fou tancat per ordre governativa el 1866-68 i 1939-48. Des del mateix any de la fundació edita una revista de caire intern que ha sortit, amb interrupcions, amb noms diferents, essent actualment el de “Revista del Centre de Lectura”. Publica obres poètiques i guies excursionistes.

Enllaç web: Centre de Lectura de Reus