(Terrassa, Vallès Occidental, 7 agost 1830 – Camagüey, Cuba, 1906)
Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey.
Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d’un punt de vista polític.
L’esmentada ciutat cubana li alçà un monument.
(Catalunya, segle XIV)
Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors.
La relació és de gran interès per refer els itineraris de l’època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.
(Barcelona, març 1893 – agost 1894)
Revista ideològica. Editada pel doctor Sardà i Salvany, amb un total de vint-i-un números. Partí del Círcol de Sant Jordi, entitat integrista de Barcelona.
A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler. Hi col·laboraren diversos escriptors.
La publicació es proposà la lluita anti-liberal i la infiltració dins el catalanisme i tractava de temes literaris i artístics des de l’ortodòxia catòlica.
(Catalunya, 1892)
Obra político-religiosa publicada el 1892 per Josep Torras i Bages -reeditada el 1906, 1935, 1948 i 1966-.
D’una banda afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya.
Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall.
L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel regionalisme catalanista.
Sobrenom amb què fou conegut Josep de la Concepció (arquitecte i religiós català, 1626-90).
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – Catalunya, 1611)
Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l’esperit de la Contrareforma.
Els seus títols principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae.
(Lleida, segle XIV – 31 desembre 1373)
Religiós dominicà, venerat com a sant. Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida.
Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre. Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant.
Morí el 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local. Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte.
Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un reliquiari a la capella reial.
(Toluges, Rosselló, maig 1027)
Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d’Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels.
Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests.
Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.
(Catalunya, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic.
És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.
