Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Tradició Catalana, La -llibre, 1892-

1 Resposta

(Catalunya, 1892)

Obra político-religiosa publicada el 1892 per Josep Torras i Bages -reeditada el 1906, 1935, 1948 i 1966-.

D’una banda afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya.

Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall.

L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel regionalisme catalanista.

Tracista, el *

Deixa un comentari

Sobrenom amb què fou conegut Josep de la Concepció (arquitecte i religiós català, 1626-90).

Torres, Jeroni

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – Catalunya, 1611)

Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l’esperit de la Contrareforma.

Els seus títols principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae.

Tomàs Carnisser

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIV – 31 desembre 1373)

Religiós dominicà, venerat com a sant. Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida.

Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre. Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant.

Morí el 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local. Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte.

Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un reliquiari a la capella reial.

Toluges, sínode de -1027-

5 Respostes

(Toluges, Rosselló, maig 1027)

Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d’Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels.

Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests.

Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.

Tarobal, Segimon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)

Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic.

És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.

Taradell, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1740 – Arenys de Mar, Maresme, 1813)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1758.

És autor dels llibres El pretendiente de la oratoria sagrada (1797), Común de sermones (1798), Purgatorio de difuntos y despertador de vivos (1800) i El despertador doloroso (1811).

Sunifred Llobet

3 Respostes

(Olèrdola ?, Alt Penedès, segle X – Roma, Itàlia, vers 977)

Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se’l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II.

Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab.

De fet li han estat atribuïdes algunes traduccions i adaptacions de tractats àrabs sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi esfèric i planisfèric, i és probable que sigui obra seva l’astrolabi de la col·lecció Destombes, de París, construït a Barcelona cap al darrer quart del segle X.

Projectà un pelegrinatge a Roma, del qual no se sap si retornà en vida.

Studia Monastica

1 Resposta

(Montserrat, Bages, 1959 – )

Revista semestral d’investigació del monaquisme, d’àmbit internacional, publicada per l’abadia de Montserrat.

Fou fundada per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins al 1969.

Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes.

Soler, Anna de Santa Sabina

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 1835 – Vic, Osona, 1896)

Religiosa carmelitana descalça.

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S’esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves.

Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació.