Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Unió Sacerdotal

1 Resposta

(Barcelona, 1947 – 2019)

Associació de preveres. Hi destacaren el primer president -aglutinant i orientador-, Manuel Bonet i Muixí, i Pere Tarrés i Claret. Tenia com objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats.

Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic (Columba Marmion i el monestir de Montserrat) i el sentit d’església local, propi de corrents europeus. Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya.

Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà dificultats, de vegades greus, amb la jerarquia eclesiàstica i civil.

L’associació, tot i evolucionant internament, ha tingut uns anys d’una especial influència, i ha aplegat sacerdots de vida parroquial, consiliaris i professors.

Unió de Treballadors Cristians de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 octubre 1934 – Catalunya, 1936)

(UTCC)  Organització sindical catòlica. Aplegà entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d’Enric Escamilla i Pich, substituït més tard per Audaç Gallego.

De filiació demòcrata-cristiana, defensava la doctrina social de l’església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya, mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu.

Desenrotllà una considerable activitat, i el 1935 comptava amb 3.000 afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç.

Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe “Defensa Obrera” (22 desembre 1934 – 18 juliol 1936), dirigit per Arcadi de Larrea i Palacín.

Unió Baptista de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española.

La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes: evangelització, beneficiència, educació, etc.

A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas (Madrid) el 1972.

Turbaví, Miquel

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Religiós jesuïta. Visqué al col·legi de Barcelona i en fou rector. El 1645 era visitador general de l’orde per a Catalunya.

És autor d’un Certamen poético a l’ocasió de les festes organitzades per la canonització dels sants jesuïtes Ignasi de Loiola i Francesc Xavier.

Trueta, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774)

Religiós premonstratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772.

Es distingí per les obres d’ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats.

El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964.

Trobades de Joves a Montserrat

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, abril 1971 – 1985)

Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaren al llarg de l’any trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny.

Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable.

Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l’abat de Montserrat, per l’arquebisbe de Barcelona.

Tristany, Benet

2 Respostes

(Ardèvol, Solsonès, 6 març 1794 – Solsona, Solsonès, 17 maig 1847)

Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l’aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents.

A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abril 1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d’instal·lar-se per primera vegada en una ciutat. Després de la retirada de Cabrera, va voler continuar la lluita de guerrilles, però hagué d’emigrar a França (1840).

A la primavera del 1847 prengué part en l’alçament conegut amb el nom de guerra dels Matiners. Després d’aconseguir alguns èxits, com l’entrada a Cervera, fou fet presoner i afusellat per les tropes del general Pavía, capità general de Catalunya.

La seva execució, unida a la d’altres guerrillers importants, contribuí al desenllaç de la guerra favorable als isabelins.

Fou germà seu Miquel Tristany  (Catalunya, segle XIX – Lloberola, Segarra, 1834)  Guerriller carlí. Ajudà al seu germà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores pel seu germà.

Trias i Samaranch, Pau

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 agost 1830 – Camagüey, Cuba, 1906)

Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey.

Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d’un punt de vista polític.

L’esmentada ciutat cubana li alçà un monument.

Tremp, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors.

La relació és de gran interès per refer els itineraris de l’època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.

Tradició Catalana, La -revista, 1893/94-

1 Resposta

(Barcelona, març 1893 – agost 1894)

Revista ideològica. Editada pel doctor Sardà i Salvany, amb un total de vint-i-un números. Partí del Círcol de Sant Jordi, entitat integrista de Barcelona.

A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler. Hi col·laboraren diversos escriptors.

La publicació es proposà la lluita anti-liberal i la infiltració dins el catalanisme i tractava de temes literaris i artístics des de l’ortodòxia catòlica.