Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Solà i Farrell, Maties

Deixa un comentari

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 11 agost 1884 – Barcelona, 27 agost 1973)

Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó.

Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields. El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó (diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes).

Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana.

Societat Catalana d’Estudis Litúrgics

6 Respostes

(Catalunya, 30 juny 1969 – )

(SCEL)  Filial de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada per a la promoció dels estudis sobre litúrgia.

El seu primer president fou Josep Vives, i M. Coll i Alentorn el delegat de l’Institut.

Ha publicat diversos treballs d’investigació des del 1977.

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Litúrgics

Sieni de Barcelona, Ciril

Deixa un comentari

(Barcelona, 1730 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1748.

El 1772 fou enviat de missioner a Louisiana (Amèrica del Nord). Fou elegit bisbe de Ticàlia el 1784. En ésser desmembrada la diòcesi seria coadjutor de la de Sant Cristòfol a Cuba.

Sevilla i Albert, Salvador

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1981)

Pastor episcopalià. Com a laic col·laborà en diverses tasques a la parròquia de València.

Fou ordenat de diaca i prevere (1951) i exercí el seu ministeri a l’Església del Crist, de Sabadell (1953-68).

Presidí durant uns quants anys l’Església Espanyola Reformada Episcopal, d’obediència anglicana.

Serafí, Àngela Margarida *

Deixa un comentari

Nom de casada amb que també fou coneguda la fundadora catalana Àngela Margarida Prat (1543-1608).

Senjust, Galderic *

Deixa un comentari

Veure>  Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau  (religiós austriacista català, 1657-segle XVIII).

Selomó ben Abraham ibn Adret

5 Respostes

(Barcelona, 1235 – 1310)

Rabí i talmudista. Gaudí d’una gran autoritat a la seva època. Influït segurament per la seva família aristocràtica i per la bona posició que ocupava en la comunitat, tenia una concepció oligàrquica del govern de les aljames.

Les nombroses consultes de caràcter religiós i legal que li plantejaren les aljames de tota la Península i d’Occitània li donaren ocasió per a 3.000 tesubot o responsa, que són un testimoni de la vida de les comunitat jueves de la seva època.

A instàncies d’Abba Mari ben Mose ben Yosef dirigí una reacció pietista contra els cercles racionalistes i al·legoristes d’Occitània. La polèmica durà del 1303 al 1305, i s’acabà per la prohibició d’estudiar obres filosòfiques i cinetífiques gregues als menors de vint-i-cinc anys, i la condemna dels al·legoristes.

Sedasser, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – vers 1460)

Mestre de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Clergue, fou rector a Solsona.

El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lul·liana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, de la qual fou el primer rector.

Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lul·lians.

Saurina i Serra, Francesc

Deixa un comentari

(Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1919)

Autor d’obres de medicina. Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876. Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina.

El 1884 entrà a la congregació claretiana. Fou infermer del col·legi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació.

Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava.

És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico (1811), Instrucciones a los enfermos (1908), La medicina a domicilio (1909), i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica (1916), impresos a Barcelona.

Sarrià, Pau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Ceret, Vallespir, 1642)

Religiós caputxí. El 1612 vestí l’hàbit caputxí. Fou un orador eloqüent.

Per dues vegades havia de ser provincial de Catalunya, la primera el 1632.

És autor del Libro segundo de las fundaciones de los conventos de esta provincia (1612-34).