Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Vilera, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1785 – Roma, Itàlia, 1841)

Religiós i orador. Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans.

El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers. El govern se l’apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia (convertida en presó de dones després del 1835).

Després de l’exclaustració (1835) es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats.

Deixà molts sermons escrits que han romàs inèdits, part dels quals a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Vilaragut -poeta-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Poeta i religiós. No identificat amb cap altre personatge de la família del seu cognom.

Era religiós, ja que és anomenat fra, sense especificar el nom de fonts.

Se’n conserva una poesia amorosa al Cançoner de París.

Vilamarí i de Sagarriga -germans-

1 Resposta

Foren fills de Joan I de Vilamarí i de Palau i d’Esclarmunda de Sagarriga.

Joan II de Vilamarí i de Sagarriga  (Catalunya, segle XIV – Càller, Itàlia, 1411)  Noble. Casat amb Sança, que, un cop vídua, i juntament amb el seu fill Bernat II de Vilamarí. reberen l’herència del seu sogre Joan I de Vilamarí amb plet amb la seva sogra Esclarmunda.

Berenguer de Vilamarí i de Sagarriga  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Junt amb els seus germans hauria gaudit dels beneficis de la reina Sibil·la.

Pere de Vilamarí i de Sagarriga  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Juntament amb els seus germans, gaudiren dels beneficis de la reina Sibil·la.

Asbert de Vilamarí i de Sagarriga  (Catalunya, segle XIV – 1419)  Canonge de Girona (1378). Gaudí dels beneficis de la reina Sibil·la. Fou fet rector d’Inca (1383), i per a ell demanà la reina una canongia a la Seu d’Urgell, una altra a Lleida i la rectoria de Dénia.

Vilamala, Josep de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Religiós. Era sagristà del monestir de Banyoles.

Fou membre del Braç Eclesiàstic a la reunió de Barcelona de finals de juny de 1713. Sortí elegit diputat eclesiàstic de la Generalitat el 22 de juliol de 1713.

Després de la capitulació de Barcelona el 1714, els borbònics dissolgueren la Generalitat, i per això, fou el darrer president de la institució abans del restabliment d’aquesta.

Vilà i Mateu, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 9 maig 1851 – Guam, illes Mariannes, 3 gener 1913)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde a Guatemala el 1869. Tornà a Tolosa a acabar els estudis.

El 1875 marxà a l’Equador de missioner. Allà fou ordenat sacerdot.

De nou a Catalunya, fou mestre de novicis i definidor i ministre provincial (1889-95) i primer provincial de la província de Catalunya en 1900-06.

Fou bisbe d’Adra i de Guam (1911).

Vidal i Cirera, Feliu

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1902)

Religiós escolapi. Sobresortí com a orador sagrat.

És autor d’una Historia Universal, d’una Historia de Cuba i un treball sobre els col·legis de l’orde a Barcelona, Mataró, Guanabacoa (Cuba) i Vilanova.

Vidal, Pere -jesuïta-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1867 – Roma ?, Itàlia, segle XX)

Religiós jesuïta.

Fou catedràtic de dret canònic a la universitat gregoriana de Roma, des del 1906. Exercí càrrecs d’importància en diversos organismes vaticans.

És autor dels tractats De personis, De jure matrimoniale, De processibus i Institutiones juris civis romani.

Vida Cristiana

4 Respostes

(Catalunya, 1914 – 1933)

Revista religiosa. Fundada com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català. Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics.

Fins el 1926 fou coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona. Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de col·laboradors, tant catalans com estrangers.

Ventosa i Roig, Isabel

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 novembre 1834 – Barcelona, 2 abril 1895)

Religiosa dardera. Ingressà a la comunitat senglar de senyores darderes, el 1856.

Treballà perquè aquesta comunitat esdevingués congregació religiosa, cosa que fou aconseguida el 1883.

Fou la primera superiora que tingué la congregació, i hom la’n considera fundadora.

Vallès i Bonet, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – Rubí, Vallès Occidental, 1979)

Pastor evangèlic. Estudià magisteri i fou mestre de les escoles evangèliques del Poblenou i director del grup escolar de la Generalitat, a Berga. Exercí el ministeri a les esglésies de Rubí i del Poblenou.

Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya i participà en la traducció del Nou Testament interconfessional (1979).