(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)
Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.
La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.
(Sogorb, Alt Palància, 1554 – València, 7 febrer 1602)
Escriptor i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer.
És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.
(Palma de Mallorca, 10 març 1847 – 4 gener 1890)
Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l’any 1870 a l’Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries.
Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l’any 1883, en què aplegava tota l’obra escrita fins aleshores.
A conseqüència d’haver publicat l’estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l’illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí.
Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).
(Campos, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1818)
Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l’estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l’illa.
Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina.
(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, segle XVII – València, 1705)
Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu.
Publicà diversos sermons remarcables.
(País Valencià, 1613 – València, 1680)
Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.
És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)
Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.
(Artà, Mallorca, 1888 – Palma de Mallorca, 1955)
Escriptor i eclesiàstic. Tres anys d’estada al Marroc, dedicat a investigacions folklòriques i paleontològiques, li serviren per escriure Atrio de morería, Resumen de la historia de Ceuta, Al Araix, Huellas protohistóricas del Mogreb i Abyla Herculana: introducción al estudio de la etnogenia berberisca. Féu estudis lul·lians.
És autor d’una novel·la De com Icarus perdé les ales (1932), del tractat Theologumena, apología del Catolicismo contra los errores modernos (1927) i de l’assaig Feminalia: Introducción al estudio de la pedagogía femenina, que fou traduït al francès i a l’italià. El 1947, amb el pseudònim de Rusticus Silvíger, publicà un volum de balades: Trilogia del sentiment.
(València, 1693 – 1763)
Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l’estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d’altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia.
És autor de diversos escrits, alguns d’ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.
(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)
Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.
És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).
Dades dels Països Catalans 