(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de València. Tingué gran fama com a predicador.
Diversos dels seus sermons fúnebres foren publicats.
Zapata, Baltasar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Yosef ben Hanan ben Natan ha-Ezobí
(Perpinyà, segle XIII)
Rabí, poeta i cabalista jueu. De família procedent d’Aurenja (Provença), fundà escola a Perpinyà.
És autor de tres poesies litúrgiques i d’un poema didàctic de 130 versos, dedicat al seu fill, Qa’arat ha-Késef, molt famós en el Renaixement, però eixut d’inspiració. D’un anònim deixeble seu es conserva un comentari al llibre de Job que conté algunes paraules en català.
Ximeno i Sorlí, Vicent
(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)
Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.
Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.
Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).
Xaupí i Maris, Josep
(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)
Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.
Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).
Vives i Roger, Guillem
(Pollença, Mallorca, 1866 – 1935)
Eclesiàstic. Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1899. El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion (Palma de Mallorca), on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879.
Pel maig de 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent. El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera.
Vives, Jaume Joan
(Palma de Mallorca, 1624 – 1708)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme.
Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions (1645).
Viquet, Jaume
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1651)
Historiador i eclesiàstic.
El 1645 enllestí una mena de crònica titulada Notícia exacta i verídica de tots els successos memorables que s’han esdevingut en el regne de Mallorca des de l’any del Senyor 1636.
Vila-rasa i de Cabanyelles -germans-
Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.
Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV) Senyor de Faura.
Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV) Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.
Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles (València, segle XIV – 1407) Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.
Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:
- Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac (País Valencià, segle XVI) Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot:
- Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu (País Valencià, segle XVI) Senyor de Faura. Fou l’avi de:
- Eugenia de Vila-rasa i Mercader (País Valencià, segle XVII) Portà l’herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.
Vilar, Miquel Joan
(València, segle XVII – 1717)
Escriptor. Eclesiàstic. Fill del metge Miquel Vilar. Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València.
Publicà un Sermón (1689) amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època. Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíl·labs catalans.
Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17.000 volums.
Vilaplana i Gisbert, Josep
(Alcoi, Alcoià, 1824 – 1904)
Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista de la ciutat.
És autor d’una notable Historia religiosa de Alcoy. Publicà d’altres monografies sobre temes històrics locals.
Dades dels Països Catalans 