Arxiu d'etiquetes: ravals

Sant Crist de la Grua

(Montmeló, Vallès Oriental)

Raval, a ponent del nucli urbà.

Sant Cosme -Garrigues-

(l’Albi, Garrigues)

Raval, a l’oest de la vila.

Sant Antoni -varis geo-

Sant Antoni  (Almassora, Plana Alta)  Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.

Sant Antoni  (Betxí, Plana Baixa)  Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.

Sant Antoni  (la Granada, Alt Penedès)  Caseria, al nord del poble.

Sant Antoni  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.

Sant Antoni  (València, Horta)  Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.

Sant Antoni  * (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Veure> l’Ermita de Sant Antoni  (caseria).

Sant Agustí, raval de

(Alzira, Ribera Alta)

Antic raval, on fou creada, el segle XVI, la parròquia de Sant Joan.

Roquissar

(Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà)

Antic raval.

Raval Nova, sa

(es Castell, Menorca)

Raval, sorgit després del 1679, data de l’enderrocament del castell de Sant Felip (sa Raval de Sant Felip), a l’indret que en 1771-81 fou creada la vila des Castell.

Raval de Sant Felip, sa

(Maó, Menorca)

(o sa Raval Vella)  Raval, format extramurs del castell de Sant Felip, que cloïa el port de Maó i que subsistí fins a la destrucció del castell el 1679, el qual es traslladà 500 m a ponent, on rebé el nom de sa Raval Nova.

En aquest nou emplaçament els anglesos fundaren Georgetown (es Castell).

Quart, torres de

(València, Horta)

Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat, a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.

Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del segle XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar.

Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.

Pont de Rià, el

(Rià i Cirac, Conflent)

Raval, a la dreta de la Tet, que sorgí al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, al voltant del pont que condueix al nucli vell de Rià i de les foneries dels Alts Forns de Rià.

Poblenou de Llers, el

(Llers, Alt Empordà)

Raval de la vila, al sud del nucli urbà.