Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l’altiplà de Calaf.
El segle XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra.
Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l’altiplà de Calaf.
El segle XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra.
(Barcelona, 1465)
Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva.
El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable.
Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal.
Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l’artista.
Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà, esmentada el segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.
Antiga quadra, actualment annexa al municipi, als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu, i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km2.
Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals (o de Catllarí).
Formà part, al segle XIX, del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí. L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí.
Antiga quadra (1.060 m alt), de l’antic terme de Gavarra, constituïda per una casa amb una església (Sant Joan), al vessant oriental de la serra que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu, al qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa Maria d’Oló (Moianès) i de Sant Bartomeu del Grau.
L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV; l’actual edifici és del segle XVIII.
Caseriu i antiga quadra, a l’antic terme de Tragó de Noguera, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
(o Canalsroges) Antiga quadra, a l’oest de Valldoreix.
L’antic castell de Canals, enrunat, passà, el segle XIII, dels Cervelló al monestir de Sant Cugat (l’abat es titulà baró de Canals).
El centre era l’església, desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons.
Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.
El terme pertanyia als hospitalers.
Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).
Antiga quadra, prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa (de la família barcelonina dels Burguès, ja al segle XIV, avui Torre-roja) i algunes cases al voltant del santuari de Sales.