Arxiu d'etiquetes: Priorat

Poboleda (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,95 km2, 343 m alt, 356 hab (2017)

0prioratSituat al peu dels contraforts meridionals de la serra de Montsant, travessat d’oest a est pel riu de Siurana, al centre del Priorat històric. El relleu és configurat per un seguit de turons arrodonits, de llicorella. La superfície inculta és ocupada principalment per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura de conreus de secà; la vinya ocupa més de la meitat de l’espai conreat; a més, hi ha avellaners, ametllers, oliveres; i, en regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina. Indústria de materials per a la construcció. Àrea comercial de Reus.

Tingué un fort descens de la població als inicis del segle XX, degut a la fil·loxera, fins a perdre més de tres quartes parts de la població.

La vila és als vessants d’un tossal damunt la riba dreta del riu de Siurana; l’àmplia església parroquial de Sant Pere, dita la catedral del Priorat, fou bastida a partir del 1750.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Morera de Montsant, la (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 52,88 km2, 743 m alt, 158 hab (2017)

0prioratSituat al vessant sud de la serra de Montsant, al sector septentrional del Priorat històric. El terreny és accidentat i drenat pels rius Montsià i Siurana. El territori, molt trencat, és ocupat en un 85% per roquerars, pasturatges, garriga i bosc.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, que ha augmentat considerablement; és conreen també ametllers i avellaners. Àrea comercial de Falset. La població en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant; s’hi destaca l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de base romànica.

Dins el terme hi ha les restes de la cartoixa d’Escaladei, el santuari de Santa Maria de Montsant, l’antic monestir de Bonrepòs, el mas i l’església de Sant Blai, l’església i el despoblat de Montalt, la cova Santa i el poble de la Conreria d’Escaladei.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montsant, serra de

(Priorat)

Massís muntanyós (1.116 m alt) del sistema Mediterrani, situat a l’oest de les muntanyes de Prades i al sud de la serra la Llena, que s’estén entre el Siurana i el Montsant, formant un arc amb la concavitat cap a la costa. Limita la depressió de Móra pel sector meridional, i la Depressió Central pel sector nord-occidental.

montsant1Està constituïda pels dipòsits marginals de la depressió de l’Ebre, que cobreixen els materials triàsics i assenyalen el límit de l’antic mar eocènic. El relleu és de tipus alpí, afectat al vessant septentrional per una flexió, falla per la qual s’enfonsa cap a la depressió de l’Ebre.

Presenta un perfil escalonat a causa de l’alternança de capes dels diversos materials que la formen. Assoleix la màxima altitud al cim de roca Corbatera. Hi abunda el pi roig. L’any 2002 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya .

Enllaç web: Parc Natural de la serra de Montsant

Molar, el (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,81 km2, 228 m alt, 286 hab (2017)

Situat a la cubeta de Móra, al límit amb la Ribera d’Ebre i a la dreta del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, límit sud-est del terme. El terme és accidentat al nord pels últims contraforts del Montsant.

L’economia del municipi és basa en l’agricultura, cal esmentar, segons l’extensió d’àrea ocupada, la vinya, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. La població ha disminuït notablement els darrers decennis sobretot després del tancament de la mina de plom. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba enlairat, dominant la vall del riu, al voltant de l’església parroquial de Sant Roc.

Dins el terme hi ha l’estació prehistòrica del Molar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Masroig, el (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 15,51 km2, 192 m alt, 494 hab (2016)

0prioratSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, a l’esquerra del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al sud-oest de Falset. El territori és més aviat pla, amb algunes pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que ocupen bona part del terme, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres i d’ametllers, i complementada pel regadiu, escàs i en plena expansió. Hi ha una cooperativa agrícola de gran tradició (vi i oli). Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica superior al 50% des del 1910.

El poble, d’origen musulmà, és dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu, de grans dimensions i d’estil neoclàssic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de les Pinyeres i, al puig Roig del Roget, hi ha un poblat ibèric.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCeller

Margalef (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 34,66 km2, 379 m alt, 97 hab (2016)

0priorat(o Margalef de Montsant)  Situat a la vall del riu de Montsant, afluent del Siurana, entre les serres la Llena i de Montsant, al nord-oest de Falset, al límit amb les Garrigues. El relleu és molt accidentat (cim de la Cogulla, 1.072 m alt), està ocupat en la seva major part per garriga, bosc, pastures i roquerals.

L’agricultura només pot aprofitar una cinquena part de la superfície del terme. Els conreus de secà (oliveres, més de la meitat del terreny conreat, ametllers, vinya i cereals) i petits claps de regadiu a la riba del riu de Montsant, són la base de l’economia local. Avicultura. Àrea comercial de Reus. Hi ha hagut una notable davallada demogràfica.

El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial és dedicada a Sant Miquel.

Dins el terme, en una cova al massís del Montsant (abric del Filador), hi ha l’ermita de Sant Salvador de Margalef (segle XVI).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Marçà (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 16,06 km2, 315 m alt, 586 hab (2016)

0prioratSituat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l’extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l’àrea conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l’agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900.

El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l’antic castell de Marçà; destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Lloar, el (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 6,64 km2, 219 m alt, 123 hab (2016)

0prioratSituat als contraforts sud-occidentals de la serra de Montsant i limitat a l’est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues.

Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d’animals de granja. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S’han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Guiamets, els (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0prioratSituat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Gratallops (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,52 km2, 321 m alt, 237 h (2016)

0prioratSituat al nord-oest de Falset, a l’aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l’Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures.

La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l’economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Àrea comercial de Reus. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l’emigració.

La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d’Escaladei.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques