Arxiu d'etiquetes: presidents Generalitat

Sescomes, Romeu

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV – Lleida, 7 octubre 1380)

Prelat i polític. Canonge de Barcelona i bisbe de Lleida (1361-80). Fou conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361.

El 1367 intervingué en els convenis amb el príncep de Gal·les; el 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, i el 1371 al pacte de pau amb Castella, signat a Castellfabib.

Presidí les Corts de Catalunya, i també la Generalitat (1372). El 1375 negocià amb Castella, i al cap d’un any fou un dels juradors de la pau d’Almazán.

Fou un eficaç col·laborador de la política municipal dels paers de Lleida. Consagrà l’església de Sant Joan i fundà la capella de Jesús. Promulgà decrets sinodals importants.

Sentjust i de Castre, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – Girona, 1627)

Eclesiàstic. Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre. Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès. Era doctor en dret canònic i civil.

El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616. D’aquí passà a bisbe d’Elna (1621), bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona.

Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623. President de la generalitat (1611-14). Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar.

Salazar, Benito Ignacio de

Deixa un comentari

(Baños de Río Tovia, Castella, 1615 – Barcelona, 1692)

Eclesiàstic.

Nomenat bisbe de Barcelona (1683-92), intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes.

El 1689 fou president de la generalitat.

Rosso, Pau del

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Eclesiàstic i polític. Fou degà de la catedral de Barcelona.

El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França. Formà part del grup més afecte als francesos; sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat.

El 22 de juliol de 1650 fou elegit president de la generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa; en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència.

El 1653 fou novament president de la generalitat.

Robuster i Sala, Francesc

1 Resposta

(Igualada, Anoia, setembre 1544 – Vic, Osona, 27 abril 1607)

Bisbe d’Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607). Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus.

Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona (1578). i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona.

Nomenat bisbe d’Elna (1589), regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic (1598). Formà part de la Diputació de Catalunya com a representant del braç eclesiàstic i fou president de la generalitat de Catalunya (1581).

Fou capitost dels cadells o partit dels nobles i arribà a ésser motejat el Cadell Gros, i els cadells, de robusters; lluità contra el famós Perot Rocaguinarda i demostrà que era un home tant d’acció com bon diplomàtic.

Tingué fortes discussions amb el capítol catedralici, que intentà fer-lo processar. Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602). Era gran predicador i tingué un final d’episcopat pacífic.

Fou enterrat a Reus, al convent del Carme, que ell havia fundat.

Requesens i Roís de Liori, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 21 novembre 1548)

Eclesiàstic. Fill de Lluís de Requesens i Joan de Soler.

Des del 1537 era bisbe d’Elna. Del 1539 al 1542 fou president de la Generalitat. Fou bisbe de Tortosa des del 1542, com a successor d’Antonio de Calcena.

Treballà a l’edició del Breviari diocesà que fou estampat a Lió el 1547.

Morí a casa de la seva germana, Estefania de Requesens, vídua de Joan de Zúñiga, on s’estatjava per aquell temps el rei Felip II d’Espanya.

Fou succeït a la diòcesi tortosina per Fernando de Loaces.

Peralta, Joan de

(Barcelona, vers 1430 – 19 novembre 1505)

Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505). De família noble, senyors de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta (Sicília).

Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat. Rebé del papa Alexandre VI la dignitat de bisbe de Vic.

Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic (1496) i volia imprimir el breviari. Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic. Assistí a la cort de Barcelona (1493), ciutat on féu llargues estades.

Fou president de la generalitat de Catalunya (1491-93).

Payo Coello, Juan

(Zamora, Castella, segle XV – Poblet, Conca de Barberà, 10 novembre 1498)

Monjo de Poblet. Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya en temps de l’abat Miquel Delgado, i després abat del seu monestir (1480-98).

El rei el nomenà president de la Generalitat (1488-91). El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel, amb gran seguici.

Acabà la construcció de la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents (Vimbodí), refeta el segle XVIII.

Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial. Es conserva també un gran plat amb les seves armes.

Oliver de Boteller, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 1557 – Barcelona, maig 1598)

Eclesiàstic i polític. Abat de Poblet (1583-98) i president de la Generalitat (1587-90 i 1596-98). Era fill natural del vescomte de Castellbó, Lluís d’Oliver, i per aquesta raó era incapacitat per exercir càrrecs; però rebé dispensa especial del papa Pius V.

Com a abat de Poblet, el 1587 assistí al capítol general del Císter, on aconseguí el permís per edificar un col·legi al priorat de Sant Vicenç de València i un dormitori per a monjos joves a Poblet.

És diu d’ell que el 1585, quan Felip II visità Poblet, no li volgué obrir les portes quan s’anuncià com a rei d’Espanya, però el deixà entrar quan el monarca, advertint les raons que se li oposaven, s’identificà com a comte de Barcelona.

El 1587 fou elegit diputat eclesiàstic i president de la Generalitat. Exercí el càrrec amb dignitat i es preocupà molt d’impulsar noves construccions al monestir. Fou reelegit el 1596, i durant aquest segon període féu construir l’obra nova del Palau de la Generalitat, incloent-hi la façana.

Morí al priorat de Natzaret, a Barcelona, i fou enterrat a la sala capitular de Poblet.

Muntaner i de Sacosta, Baltasar de

(Catalunya, vers 1645 – Madrid, 7 novembre 1711)

Eclesiàstic. Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya.

Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants. El 1683 presidí la diputació de la generalitat de Catalunya, fins al 1686.

Fou abat de Sant Cugat del Vallès, refusà l’arquebisbat de Mèxic i morí abans de poder ocupar el bisbat de Vic.