Cap de la costa, al sud del cap de Cervera, entre els quals passa la frontera franco-espanyola.
Falcó, punta del -Alt Empordà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Portbou
Claper, punta del
Promontori costaner del massís de l’Albera, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l’extrem meridional de la badia de Portbou.
Santos i Torroella, Àngels
(Portbou, Alt Empordà, 7 novembre 1911 – Madrid, 3 octubre 2013)
Pintora. Germana de Rafael Santos. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C. Perotti.
Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, diversos intel·lectuals catalans i de l’estat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d’Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París.
El 1933 fou invitada a l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb Emili Grau i Sala, amb qui es casà.
La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors.
Fill seu és el també pintor Julià Grau i Santos.
Marès i Deulovol, Frederic
(Portbou, Alt Empordà, 18 setembre 1893 – Barcelona, 16 agost 1991)
Escultor, col·leccionista i erudit. Estudià a l’Escola de Llotja i practicà al taller d’Eusebi Arnau. Fou pensionat a París, Brussel·les i Itàlia.
És autor de nombroses escultures, realitzades per a llocs públics i privats de Barcelona (diversos grups de la plaça de Catalunya, monuments a l’escenògraf Soler i Rovirosa i a Francesc Layret, retrat de Aureli Capmany, etc), d’altres ciutats de l’estat espanyol, com Maó, Saragossa i Eivissa, i de l’estranger (monument a Salvador Brau, a Puerto Rico), així com de nombrosos retrats.
Aquestes obres tenen les característiques típiques de l’academicisme de la primera meitat del segle XX. Fou molt important la tasca que portà a terme en la reconstrucció de les estàtues jacents del panteó del monestir de Poblet (1946), molt deteriorades des del 1835, i destacà també com a encunyador de medalles.
Com a col·leccionista, realitzà la meritòria labor de recuperació d’objectes d’art, que, centralitzats en una institució que en porta el seu nom (Museu Frederic Marès), cedí a la ciutat de Barcelona; el museu guarda, entre altres peces, una riquíssima sèrie de talles medievals policromades.
Fou professor (1914), catedràtic (1943) i director (1946-64) de l’Escola de Belles Arts, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1960 i acadèmic de San Fernando.
Publicà Dos siglos de enseñanza artística en el Principado (1964), Port de la Selva. Notas históricas (1972) i Informes sobre los monumentos catalanes (1984).
Estapé i Rodríguez, Fabià
(Portbou, Alt Empordà, 14 setembre 1923 – Lleó, Castella, 31 gener 2012)
Economista polític. Es doctorà en dret per la Universitat de Madrid el 1952. Catedràtic d’economia i hisenda pública a la Universitat de Saragossa (1956-60). L’any 1960 obtingué la càtedra de política econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, de la qual fou degà (1962-65) i rector (1970 i 1974-76).
Comissari del pla de desenvolupament sota el govern de Franco (1972), ha estat el difusor de les doctrines de Galbraith i Schumpeter. Interessat per la història del pensament econòmic.
Autor de nombroses obres d’economia política: Notas sobre la actualidad económica (1957), Ensayos sobre historia del pensamiento económico (1971), La reforma tributaria de 1845 (1972), Ensayos sobre economía española (1972) i Introducción al pensamiento económico. Una perspectiva española (1990). El 1972 va editar Teoría general de la urbanización d’Ildefons Cerdà i el 1958 obtingué el premi de la Fundació March.
Dades dels Països Catalans 