Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Samper i Ibáñez, Ricard

1 Resposta

(València, 25 agost 1881 – Ginebra, Suïssa, 27 octubre 1938)

Polític i advocat. Adscrit al radicalisme, col·laborà primerament a València amb el partit de Blasco i Ibáñez i fou regidor de l’ajuntament valencià (1911 i 1920), diputat provincial i batlle de la ciutat (1920-22). Amb la proclamació de la II República, fou elegit diputat per a les corts constituents i va ocupar la cartera de treball dins el govern presidit per Lerroux (1933).

Pel seu caràcter conciliador fou nomenat president del consell de ministres (abril 1934). Va haver d’enfrontar-se amb els greus problemes provocats per les vagues de pagesos, la detenció dels diputats socialistes, el conflicte amb la Generalitat de Catalunya i la petició d’autonomia del País Basc.

Combatut per les dretes, que l’acusaven d’incapacitat per reduir els partits d’esquerra, i atacat per aquests per la duresa excessiva amb que havia actuat en la repressió de les vagues, el seu govern fou derrotat l’1 d’octubre, quan la CEDA va retirar-li l’ajut. Formà part del govern presidit per Lerroux, però hagué de dimitir en ésser-li discutides les responsabilitats de la Revolució d’octubre.

El 1936 s’exilià a Suïssa.

Salvatierra, comte de *

Deixa un comentari

Veure> Francesc Maestre i Laborde-Boix  (polític valencià, 1872-1920).

Salvà i Ripoll, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1878 – 1949)

Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista “La Nostra Terra” en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930.

Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme de Mallorca (1934).

Salmon i Amorín, Frederic

Deixa un comentari

(Alacant, 27 agost 1900 – Paracuellos del Jarama, Madrid, 7 novembre 1936)

Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari “La Verdad” i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d’Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA.

Elegit diputat a corts pel novembre de 1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (maig-setembre 1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (setembre-desembre 1935), en les governs presidits per Chapaprieta.

Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil.

Sales i Reig, Jacob

1 Resposta

(València, 16 maig 1849 – Madrid, 22 desembre 1905)

Escriptor. Fill de Jaume Sales i Gomis. Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, col·laborà, a Madrid, a “El Diario Español” i “El Gobierno”. Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, “El Diario de Valencia”. Fou diputat (1881 i 1904) i governador civil d’Astúries i Huelva.

Escriví sainets en català (Un granerer de Torrent, La gallina del veïnat i Pepa la bonica) i, en castellà, comèdies (Dos para dos, Entre marido y mujer, Virgen y mártir) i drames (La campana del suplicio i Las culpas de los padres).

Sales i Gomis, Jaume

1 Resposta

(Borriana, Plana Baixa, 1816 – València, 25 desembre 1878)

Polític. Estudià lleis i fou (1860) degà del Col·legi d’Advocats de València. Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional a les accions de Xest i Xiva durant la Primera Guerra Carlina.

Fou membre de la junta revolucionària (1854), diputat a corts (1865) i president de la diputació provincial de València (1874-75).

Fou el pare de Jacob Sales i Reig.

Saborit Colomer, Andrés

Deixa un comentari

(Alcalá de Henares, Madrid, 10 novembre 1889 – València, 26 gener 1980)

Polític socialista. Membre de l’ala moderada del PSOE. S’oposà a l’adhesió a la II Internacional, al pacte de Sant Sebastià (1930) i a l’alçament d’octubre de 1934, va haver d’abandonar el càrrec de secretari de la UGT.

Exiliat el 1939, el 1977 tornà a Espanya i residí fins a la seva mort a València.

És autor de la biografia Julián Besteiro (1967).

Sabater, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Escriptor. Fou governador civil a Madrid.

Estrenà el drama Don Enrique el Bastardo.

Saavedra i Jofré, Antoni de

2 Respostes

(València, 1 febrer 1777 – Gènova, Itàlia, 13 febrer 1842)

Polític. Germà de Miquel. El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia. Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia (1823) per Ferran VII de Borbó.

El 1832 fou president del consell de ministres, participà en l’intent de desposseir Isabel II de Borbó de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei.

Ruiz i Valarino, Trinitari

1 Resposta

(València, 21 octubre 1862 – Madrid, 12 desembre 1945)

Polític i advocat. Fill de Trinitari Ruiz i Capdepón. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem.

Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (febrer 1910-novembre 1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justícia en el de García Prieto (abril-juny de 1917).