(Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13 juliol 1936)
Polític. Inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22).
El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt precipità l’alçament militar i la guerra civil (17 juliol).
(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)
Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.
Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).
Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.
Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.
(Bocairent, Vall d’Albaida, 15 febrer 1852 – València, 18 febrer 1915)
Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València.
Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures.
Títol amb què fou conegut el polític valencià Vicent Llorenç Noguera i Sotolongo (1811-89).
(Calles, Serrans, 1843 – València, 1910)
Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València.
Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.
Fou el pare de Facund Burriel i Garcia Polavieja.
(València, 1876 – 1933)
Polític. Fill de Facund Burriel i Guillem.
Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat.
Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).
(Illes Balears, segle XIX – 27 novembre 1825)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda.
A la mort sense fills del seu germà Tomàs heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella.
Continuà la línia principal del llinatge -era dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger-.
Fou el pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs (Illes Balears, segle XIX) Diputat de Mallorca (1848).
Lleonard Burguès-Safortesa (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa (Illes Balears, segle XVII – 1713) Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga (Illes Balears, 1720 – 1772) Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
(Sueca, Ribera Baixa, 21 juliol 1928 – 16 octubre 2015)
Escriptor i polític. Ha escrit poesia (Ara que sóc ací, 1949), teatre (L’home de l’aigua, 1958) i ha col·laborat en diverses publicacions.
Com a polític, fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i fou elegit candidat en les eleccions del 1977 per UCD, que aviat abandonà per incorporar-se al grup mixt.
Promotor del Partit Nacionalista del País Valencià, en fou secretari general fins al 1982.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó.
Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid.
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.
Dades dels Països Catalans 