(València, 1885 – 1936)
Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).
Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.
(Maó, Menorca, 5 juny 1896 – Madrid, 12 octubre 1951)
Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de les Illes Balears (abril 1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent.
Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20 juliol 1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà.
Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
(Alacant, 3 desembre 1830 – Madrid, 2 gener 1871)
Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps.
Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia”.
Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d’Amadeu I de Savoia.
(Alacant, 1781 – Madrid, 13 desembre 1855)
Militar i polític. En començar la guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina. Es destaca durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel.
El 1815 es traslladà a Amèrica per tal de lluitar contra els partidaris de la independència, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho (1824). Va retornar a Espanya i es distingí en la primera guerra carlina.
Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València (1835), Múrcia i Castella la Nova, i el 1837 va ésser nomenat ministre de la Guerra del govern presidit per Ofalia.
(València, 1832 – 1900)
Polític. Formà el Partit Republicà Federal. Participà a la revolució del 1868. Durant la Primera República era diputat a corts (1873).
Prengué part a la revolució cantonal. Abandonà la política en imposar-se la Restauració.
(València, vers 1650 – Viena, Àustria, 1730)
(conegut també per Sanç Roís de Liori) Militar i polític. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou. Fou el primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles III d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V de Borbó el 1727; príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa.
Fou ambaixador de Carles II a Viena. Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans. El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de València i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per la península Ibèrica.
També l’acompanyà, com a membre de la junta del govern, a la seva proclamació a Madrid (1706). Propugnà la defensa d’Alacant i l’organització d’un exèrcit permanent.
Nomenat majordom major de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, l’acompanyà a Viena (1713) i formà part del seu consell. No s’acollí a l’amnistia de l’any 1725 i morí a l’exili. La seva descendència restà a Àustria.
(Madrid, 25 octubre 1819 – 2 març 1888)
Militar i polític. Germà de Narcís. Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà a les campanyes contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina. Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació a les revolucions del 1848 i del 1854.
Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat. El 1871 fou nomenat capità general de les Balears.
Títol amb què és conegut el lloctinent de València Luis Carrillo de Toledo y Chacón (1564-1626).
(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)
Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.
Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.
Publicà Hacienda de la nación (1872).
Dades dels Països Catalans 