Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Despuig i Safortesa, Ramon

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 març 1768 – 1 desembre 1848)

Militar i polític. Nebot del cardenal Antoni Despuig i Dameto.

Comte de Montenegro i de Montoro, combaté en la guerra contra França (1794-95) i prengué part en la represa de Menorca el 1798. A Mallorca fou fiscal militar de la Junta Suprema del 1808 i, posteriorment, diputat a les corts.

Fou mariscal de camp (1833), governador i capità general de les Balears (1834-36) i president de la Reial Audiència. Durant 17 anys fou el primer director de la Reial Societat Mallorquina d’Amics del País.

Despuig i Mir, Joan Baptista

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XVI – Illes Balears, 1627)

Fill de Gil de Despuig i Santmartí, del qual heretà la meitat de les possessions, junt amb el seu germà Felip Despuig i Fuster.

Participà en la batalla de Lepant (1571), fou elogiat pel poeta Dionís Pont i fou governador de Piombino; passà a Flandes amb l’expedició del duc d’Alba; fou nomenat superintendent de les obres de fortificació de Palma de Mallorca, fundà la capella de la Puríssima Concepció de la seu, on el 1594 traslladà la sepultura familiar, i fou batlle general de Mallorca (1586), conseller del Gran i General Consell (1581, 1587, 1590) i jurat en cap (1591).

Fou el pare de:

Nicolau Despuig i de Santmartí  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Ambdós germans es casaren amb les nétes i hereves de Felip Despuig i Fuster. Nicolau fou pare de Joan Despuig i Despuig (Illes Balears, segle XVII – 1656)  Fou cavaller de Sant Jaume; organitzà una esquadra per socórrer Messina. Fundà a Palma de Mallorca el convent de Santa Caterina de Siena (1680).

Ramon Despuig i de Santmartí  (Illes Balears, segle XVII – 1634)  Es casà, en terceres núpcies (1630), amb Anna de Rocabertí i de Boixadors, i foren pares de Ramon de Despuig i de Rocabertí.

Despuig i de Santmartí, Francesc

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV)

Nét de Berenguer Despuig. Fou ambaixador (1475) de Mallorca al rei, com també ho fou el seu nét Nicolau Despuig i de Santmartí (Illes Balears, segle XVI)  Ambaixador de Mallorca (1548) davant de Carles I, el qual l’armà cavaller a Augsburg.

Francesc fou el pare de:

  • Miquel Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – després 1481)  Fou el fundador de la branca dels Gual-Despuig. Tingué la possessió de Son Puig. El seu quinquenèt fou Jaume Despuig i Caselles.
  • Nicolau Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Jurat de Mallorca (1512). Fou el pare de Gil de Despuig i Santmartí.
  • Rafael Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Fou el pare de Francesc Despuig i Serralta (Illes Balears, segle XV – segle XVI), que fou vice-almirall de Nàpols (1523).

Despuig i Cotoner -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.

Ramon Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1694 – 1772)  Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

Francesc Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

Nicolau Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.

Joan Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

Després, Juli

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)

Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.

És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).

El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).

Desperamons, Andreu

Deixa un comentari

(Montèch, Llenguadoc, 30 agost 1861 – Molig, Conflent, 7 gener 1951)

Advocat a Perpinyà. Cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.

Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa.

Desbrull i Boïl d’Arenós, Antoni

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 febrer 1745 – 28 gener 1827)

Polític i erudit. Germà de Josep. Marquès de Casa Desbrull i cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.

Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778) i professor de matemàtiques del col·legi de cadets.

Durant la guerra del Francès, fou nomenat cap polític de les Illes (1812-14).

Delcròs, Elies

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1847 – 1904)

Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).

Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).

Delcós, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)

Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat.

Després de la guerra esdevingué sots-secretari d’estat de comerç i d’indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.

Dasí i Puigmoltó, Pasqual

1 Resposta

(Picassent, Horta, 30 març 1851 – València, 2 desembre 1886)

Polític i erudit. Fill de Vicent Dasí i Lluesma. Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera (1878).

Fou un dels principals promotors de la “Revista de Valencia” (1880-83 i de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual fou secretari. Era cap del partit conservador del País Valencià i va ésser diputat a corts en 1879-81 i 1884-86.

Va escriure una Bibliografía histórica española, en dos volums (1883).