Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Jovellanos y Ramírez, Gaspar Melchor de

1 Resposta

(Gijón, Cantàbria, 5 gener 1744 – Puerto de Vega, Galícia, 27 novembre 1811)

Escriptor i polític. Es distingí per les seves idees renovadores. Confinat a Mallorca per l’abr/1801, residí fins al maig de 1802 a la cartoixa de Valldemossa, on redactà una important Memoria sobre educación pública…, en la qual, a més de proposar la creació d’un institut de nivell mitjà, defensava l’ensenyament del català a Mallorca.

Traslladat al castell de Bellver, després d’un període d’incomunicació es relacionà amb Josep Togores, Rafael Rosselló i sobretot amb Josep Barberi i Santceloni, amb qui mantingué correspondència (1806-08) i al qual proporcionà dades per a redactar la Carta histórico-crítica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1812) i les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813).

Estudià també la història dels convents de Sant Domènec i de Sant Francesc.

Fou alliberat el 1808, i partí cap a Barcelona. El 1891 fou nomenat fill il·lustre de Palma de Mallorca.

Jorro i Miranda, Josep

1 Resposta

(València, 1 novembre 1874 – Altea, Marina Baixa, 15 agost 1954)

Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923.

Ocupà la sots-secretaria d’instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d’Altea (1920).

És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d’altres obres.

Jofre i Roca, Bernat

1 Resposta

(Andratx, Mallorca, 2 setembre 1902 – Vaud, Suïssa, març 1969)

Dirigent republicà. Regidor electe de Palma de Mallorca el 1931, l’any següent ingressà a Acció Republicana, i l’abril de 1934 fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou també secretari polític.

L’inici de la guerra civil el sorprengué a Madrid, es traslladà a Barcelona; participà en l’organització de l’expedició del capità Alberto Bayo a les Illes. Fou agregat al consolat de Niça (França), des del setembre de 1936.

Acabada la guerra, residí a Veneçuela fins al 1964, on presidí el Centre Català (1957).

Joan i de Centelles, Antoni

1 Resposta

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l’Audiència de València.

A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l’estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d’Itàlia.

Fou el primer marquès de Centelles (1666).

Jaume i Rosselló, Alexandre

Deixa un comentari

(Montevideo, Uruguai, 22 novembre 1879 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1937)

Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l’havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s’apropà als socialistes, en especial a Llorenç Bisbal. No ingressà, tanmateix, en el partit fins al 1919.

Prietista, s’oposà a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1931 fou elegit diputat a corts. Posteriorment, vençut en les eleccions del novembre de 1933, figurà en la comissió executiva de la Federació Socialista Balear.

Detingut el juliol de 1936, fou afusellat per les autoritats franquistes.

El seu socialisme humanista anà acompanyat d’un constant pancatalanisme que el dugué a donar suport a les posicions de Gabriel Alomar entorn de l’estatut d’autonomia de les Illes.

Fou autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares (1935). Col·laborà en els periòdics “La Última Hora”, “El Día”, “El Obrero Balear”, de Palma de Mallorca, i en “Justícia Social”, de Maó.

Izquierdo i Alcayde, Joan

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1867 – València, 1958)

Polític. Diputat a corts per Llíria, representà aquest districte a la diputació provincial, de la qual fou president.

Va estendre la seva activitat al foment de la indústria nacional i va intervenir en la fundació de la Unión Naval de Levante i de la Companyia Trasmediterrània.

Irujo, Manuel de

Deixa un comentari

(Estella, Navarra, 1891 – 1981)

Polític basc. Durant la guerra civil fou ministre sense cartera del govern de Negrín (maig 1937-agost 1938), càrrec del qual dimití com a protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM.

Iranzo i Presència, Josep

1 Resposta

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 febrer 1833 – València, 4 febrer 1905)

Polític liberal i advocat. Fou diputat a corts (1881), alcalde de València (1885-86) i senador (1895).

Presidí el Cercle Liberal, regentà la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou el pare de Manuel Iranzo i Benedito.

Iranzo i Benedito, Manuel

1 Resposta

(València, 11 gener 1867 – Almenara, Plana Baixa, 1921)

Polític liberal i meteoròleg. Fill de Josep Iranzo i Presència. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d’Albaida.

Preocupat per la meteorologia i l’agricultura, és autor d’Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921.

Iglesias i Ricou, Marcel·lí

Deixa un comentari

(Bonansa, Ribagorça, 16 abril 1951 – )

Polític. Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial.

El 1987 passà a ésser president de la diputació provincial d’Osca. El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó.

Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el PAR, fou elegit president del govern d’Aragó.

És la primera persona catalanoparlant que ocupa aquest càrrec.