Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Boïl, Carles

(València, 1577 – 1617)

Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).

Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d’un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València.

També és autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600).

Boiader i Roura, Àngel *

Veure> Àngel Boixader i Roura (periodista i poeta català, 1889-1935).

Boher, Jaume

(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)

Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.

Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.

Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.

Bogart i de Gomera, Pere Joan

(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)

Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).

Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.

Blanquer, Macià

(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 1761 – 1828)

Poeta en castellà. Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València (1815).

Publicà diversos himnes i poemes -alguns a la premsa-, i escrits de tema religiós.

Blanc, Josep *

Veure> Josep Blanch  (poeta i eclesiàstic català del segle XVII).

Blanc, Antoni

(País Valencià, segle XVI)

Poeta. És autor d’una composició religiosa que presentà al certamen poètic celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció el 1532.

Bertran, Jaume

(Xàtiva ?, Costera, després 1460 – País Valencià, segle XVI)

Poeta. És autor d’obres d’inspiració religiosa, com Estramps de la Verge de la Soledat, Lahors al nom de Jesús i unes Obres contemplatives, escrites aquestes en col·laboració amb Vicent Ferrandis per al certamen poètic de València en llaor de Jesús, celebrat en 1515.

Era un autor de versificació fàcil, dins la tradició dels tòpics a què obligava la temàtica religiosa de l’època.

Bernat de So

(Rosselló, vers 1315 – 1385)

Poeta. Fou senyor de Millars i estigué complicat en les lluites entre Pere III el Cerimoniós i Jaume II de Mallorca, del qual era súbdit. Participà en el setge de l’Alguer (1354), en les guerres contra Castella (1363) i en l’expedició contra Jaume III de Mallorca, i li foren confiades missions diplomàtiques.

D’ell només resta Vesió (vers 1382), poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, en el qual descriu l’Europa del seu temps, on catorze sobirans lluiten entre ells, els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat, i els mercaders s’aprofiten de la situació. Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor i per la interpretació que fa del moment històric.

Berga, Pau

(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 19 novembre 1866 – Royan, França, 24 maig 1948)

Poeta i gramàtic. Fou partidari d’adoptar, com a llengua literària, el català del Principat.

Publicà poemes i treballs a “La Revue Catalane” i és autor de les obres Fables de la Fontaine traduites en vers catalans (1909), amb un estudi sobre l’ortografia catalana, i La Mare-Terra (1913), llibre de poemes de to popular i ambient rural.

També publicà Études critiques sur les chansons catalanes (1911-12) i Les voyelles o et u en catalan (1912).