Bernat Descòs (Illes Balears, segle XV) Poeta. Excel·lí també com a orador.
Francesc Descòs (Illes Balears, segle XV) Gravador. Fill del poeta anterior (Bernat) i nebot del filòsof Arnau. És autor d’una de les estampes més antigues del país, signada i datada (1493), representant el beat Ramon Llull.
Miquel Descòs (Illes Balears, segle XV) Poeta.
Guerau Descallar (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII) Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.
Jordi Descallar (Illes Balears, segle XVI) Poeta. Escriví en català.
Mateu Descallar (Illes Balears, segle XVII) Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.
Miquel Joan Descallar (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699) Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.
(Illes Balears, segle XVII)
Poeta. Escriví en català malgrat l’època de profunda decadència idiomàtica.
(València, segle XVII – 1673)
Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.
Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).
(València, segle XVII)
Poeta en castellà. Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652.
Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 i fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser (1670). Hi ha poesies seves als preliminars de diversos llibres publicats a València en 1640-65.
(Ciudad Darío, Nicaragua, 1867 – León, Nicaragua, 1916)
Poeta. Pseudònim de Félix Rubén García Sarmiento. Viatjà per Amèrica i Europa. A Barcelona es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors.
En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes.
El 1913, malalt i esgotat, es retirà a la cartoixa de Valldemossa, on escriví Mallorca de Oro i els poemes La Cartuja, Valldemossa i Danzas gimnesias. El 1914 anà a Barcelona i als EUA.
(València, segle XVII)
Poeta i frare. Versificà en llengua catalana.
(València, segle XVI – Madrid, 9 abril 1609)
Poeta. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja. Fou comanador de Montesa des del 1577.
Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Gaspar Mercader (El Prado de Valencia, 1600) i per Bernat Català de Valeriola (Justas poéticas, 1602).
De la seva muller Juana Brizuela (que li sobrevisqué fins el 1649) tingué nou fills, dels quals es destacaren el vice-canceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.
El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.
Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526) Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.
(Portvendres, Rosselló, 1816 – Argelers, Rosselló, 5 novembre 1887)
Poeta. Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda.
Publicà Flors de Canigó (1868), recull de poesies en un català força net de gal·licismes. El 1874 publicà Dolçures i La pedregada.
És considerat un dels precursors de la Renaixença a la Catalunya Nord.
Dades dels Països Catalans 