Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Vidal i Vidal, Llorenç

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca, 26 abril 1936 – )

Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi.

Inspector d’ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional.

Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la “paràbola pacifista” Petit llibre d’un solitari (1968).

Vidal, Miquel -poeta-

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, segle XVIII – segle XIX)

Poeta popular. Era conegut pel malnom de Pisca. Versificador improvisat, és autor de nombroses composicions, algunes de les quals foren molt divulgades al seu temps.

Vich, Antoni -noble, s. XVIII-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1789)

Noble. Fou dibuixant i notable gravador. Escriví poemes en llatí i en català, així com un estudi genealògic de la seva família.

Vicens i Santandreu, Antoni

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1836 – 1907)

Glossador popular. Les seves Glosades, de caràcter naturalment rústic i d’un pintoresquisme sovint excessiu, no deixen de tenir la gràcia de l’autenticitat.

Foren editades a Palma en 1907, amb pròleg d’Antoni Maria Alcover, que en patrocinà la publicació.

Verí i Dameto -germans-

1 Resposta

Antoni de Verí i Dameto  (Illes Balears, segle XVII)  Poeta. Conreà la poesia en català. En la seva producció figuren dotze sonets místics, entre d’altres obres.

Tomàs de Verí i Dameto  (Illes Balears, segle XVII)  Doctor en teologia. Fou canonge de la seu de Mallorca. Conreà la poesia catalana.

Valls i Jordà, Joan

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 maig 1917 – 27 agost 1989)

Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), L’íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986).

És autor també de Sainets alcoians (1972).

Vallmanya, Bernadí

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Traductor i poeta. Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva. Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria.

Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres: el Cordial de l’ànima (1495), que traduí a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor (1493) de Diego de San Pedro. Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novel·lari català, de Ramon Miquel i Planas.

Valda i Leriza, Ferran Llorenç de

2 Respostes

(València, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Fill de Pere de Valda, a la mort del qual heretà el càrrec de correu major de València, però, degut a la seva minoria d’edat, fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa.

Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya. Foren també fills seus Victorià i Joan Baptista de Valda.

Valda, Joan Baptista de

1 Resposta

(València, 1612 – 1668)

Poeta. Fill natural, legitimat, de Ferran Llorenç de Valda i Leriza. Doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) -i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat-. Participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659.

Publicà una relació de festes del 1663 i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la menor edat no impedia d’exercir oficis públics.

Tous i Massanet, Rafael

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 1776 – Palma de Mallorca, 1816)

Poeta. Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista.

Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades… (1815, reeditades el 1843 i el 1874).