Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Terron i Homar, Àngel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 juliol 1953 – )

Poeta. Ha estudiat ciències químiques. Professor universitari. La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura.

Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química (1977), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), De bell nou (1993) i Al·lotropies (1996).

Entre el 1977 i el 1987 edità la revista “Blanc d’Ou” i ha dirigit, també, la col·lecció de poesia “Tafal”.

Teixidor i de Bellvís, Vicent

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.

Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.

Talrich, Pere

Deixa un comentari

(Serrallonga, Vallespir, 16 gener 1810 – París, França, 28 febrer 1889)

Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal.

Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos (1902).

Sureda i Montaner, Jacob

3 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)

Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.

Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.

És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.

Sureda i Bimet, Emília

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1865 – 4 novembre 1904)

Poetessa. Germana de Joan. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l’edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905).

Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove.

Sòria i Parra, Enric

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 30 juliol 1958 – )

Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d’espera (1993) i L’instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l’eficacia.

També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris.

Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.

Socies de Tagamanent i Miralles, Miquel

Deixa un comentari

(Montuïri, Mallorca, 1761 – 1829)

Poeta. Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila.

Només s’han conservat d’ell dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam.

Siurana, Jaume

2 Respostes

(València, segle XVI)

Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València.

Amb Andreu Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.

Siré, Agustí

Deixa un comentari

(l’Alguer, Sardenya, segle XVIII – 1831)

Poeta. Canonge de la catedral de l’Alguer. Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades el segle XIX. La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa. Alguna composició ha perdurat en la tradició.

És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya (1799) i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch (1806).

Siles i Ruiz, Jaume

Deixa un comentari

(València, 16 abril 1951 – )

Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l’Instituto Español de Cultura i l’agregat cultural de l’ambaixada espanyola.

La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l’element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra.

Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d’altres.