Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Gebellí i Puig, Jordi

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1932 – 2004)

Escriptor. Publicà poemes i articles a la “Revista del Centre de Lectura”, i dirigí la revista “Reus Setmanal”.

És autor del recull poètic Cercant el tu (1961) i Retorn a Seor (1984). Va reunir bona part de la seva poesia a La Lluna tàcita (1993).

Garriga i Lliró, Josep

(Barcelona, 1855 – 1898)

Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: “La Renaixença”, “La Bandera Catalana” (1875) i “Revista Catalana”, apareguda a Manresa del 1880 al 1882.

Garcia (varis)

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Galvany, Pere

(Catalunya, segle XV)

Poeta. És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896.

Fuster i Ortells, Joan

(Sueca, Ribera Baixa, 23 novembre 1922 – 21 juny 1992)

Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d’estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l’intel·lectual valencià més important del segle XX i un dels màxims autors en llengua catalana.

Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d’assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans.

Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a principi dels anys 1980. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i de les Valencianes en la seva primera edició (1981); doctor honoris causa per les universitats de Barcelona (1984), Autònoma de Barcelona (1985) i de València (1985); en aquesta última s’incorporà el 1983 com a professor no numerari, i el 1986 obtingué la càtedra d’Història Social de la Llengua Catalana, càrrec que exercí fins que es jubilà (1987).

Franquet i Serra, Josep

(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)

Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.

Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.

Francesc (varis)

Francesc  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.

Francesc  (Barcelona, segle XV)  Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.

Miquel Francesc  (Catalunya, segle XVIII)  Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).

Forteza i Valentí, Guillem

(Palma de Mallorca, 1830 – 1873)

Assagista i poeta. Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid.

Formà part del grup de poetes que figuraren a l’antologia Los trobadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic.

És autor dels poemes Lo que diu l’oreneta i L’orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).

Font i Costa, Antoni

(Barcelona, 1918 – 1991)

Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.

Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.

Font i Codina, Mercè

(Vic, Osona, 6 juny 1867 – 1 febrer 1900)

Poetessa. Morí jove. Col·laborà a diverses publicacions catalanes.