(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Castellars de l’Abadiat) Poble (1.237 m alt) de l’antic municipi de Malpàs, a l’esquerra del barranc de Peramea.
La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas.
Poble, a la dreta de la riera de Bugantó (o riera de Castellar), afluent de l’Onyar per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Poble, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas; l’església parroquial (Santa Maria) pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts.
(ant: Castellar de Segarra) Poble, a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.
L’església parroquial de Sant Miquel i l’antic castell de Castellar són damunt un tossal.
El segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers de Sant Pere.
El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar), des del 1923).
Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s’estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Poble (75 m alt) i antic municipi (5,28 km2), agregat el 1972 a l’actual, situat a la dreta del Daró.
La parròquia (Sant Martí) és esmentada el 1101; l’actual església és de mitjan segle XVI.
Pertangué al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí (1300) una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal dels Margarit, oposat al castell veí de la Bisbal (2 km al sud), de la mitra gironina. En féu donació a Guillem de Vilaragut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV.
El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni (1421), als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (670 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Sant Domi.
Fou de jurisdicció reial.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
(o la Vall d’Aro) Poble, aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens, donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
El segle XIX es convertí en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom, dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro.
L’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII.
Fins el 1991 fou cap del municipi, al qual també donà nom.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, a l’esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
Poble (800 m alt), s’agregà al terme l’any 1843, situat a la capçalera de la Tordera, al sud de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial (Sant Cristòfor) és, en part, romànica (segle XI).
Dades dels Països Catalans 