Poble, situat a la dreta del torrent d’Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l’esquerra, prop de Querol.
L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.
Formà part de l’antic terme de Malpàs.
Poble, situat en un coster al vessant oriental de la serra de roca Mola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Fou centre de la baronia d’Eroles. L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404.
Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Poble (131 m alt), situat a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Alguema. L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093.
Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Amb Vilajoan formà al segle XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan).
Recentment hom hi ha trobat restes de materials del segle III aC.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.
Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.
Poble (1.154 m alt), situat en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació; es destaca l’important casal d’Aiters.
Prop seu hi ha l’ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l’església romànica de Sant Roc.
El castell d’Enviny fou esmentat ja el 1087.
Fou municipi fins l’any 1970; dins l’antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén, Olp, el Pujal, Montardit, Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble, a la vall Fosca, al fons d’una vall tributària, per l’esquerra, del Flamicell.
Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l’antic terme de la Pobleta de Bellveí.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
(ort ant: les Ansies) Poble, a la vall d’Hostoles, al vessant meridional de la serra de les Medes.
A l’església parroquial (Santa Maria), esmentada ja el 1155, era venerada (fins a l’any 1936) la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies.
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Pere Pescador.
Dades dels Països Catalans 