(ort trad: l’Aspà) Poble: 1.300 m alt, situat al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial (Sant Andreu) és romànica.
Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble, situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble.
L’església de Sant Joan depenia de la de Perves (Alta Ribagorça).
Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona.
L’església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del segle XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV.
Fins el 1970 fou municipi independent. L’antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell.
Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
Poble, al sud del terme. L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu.
Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà.
Depengué de la baronia de Cruïlles.
(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
Poble, situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins.
L’església parroquial, dedicada a Sant Martí de les Escaules, és esmentada el 1002; l’actual edifici és romànic (segle XII). Prop seu, hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval (castell de les Escaules) que defensava aquest sector de la vall.
Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules (Sant Martí de les Escaules), benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops.
El 1980, en unes excavacions fetes prop de la cascada de la Caula, hom trobà restes de fauna i d’indústria lítica del paleolític inferior mitjà i, en una cova pròxima, pedres polides i ceràmiques. Aquestes troballes demostren que la zona fou habitada fa més de 60.000 anys.
Poble, situat a la vall d’Àssua a la confluència dels rius de Caregue i de Berasti.
Pertangué al vescomtat de Castellbó i a l’antic terme de Surp.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (864 m alt), situat en un petit eixamplament de la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a santa Helena; hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita.
L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou a l’actual, comprenia, a més, els pobles d’Escart i Estaron, els despoblat d’Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (993 m alt), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d’Àneu.
Dades dels Països Catalans 