(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (850 m alt), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador (que depèn de Moror).
Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort trad: Astoll) Poble (107 m alt) de l’antic municipi d’Urtx, situat a l’esquerra del riu d’Alp, aigua avall d’Alp.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del segle XV.
Poble, situat al sector nord-occidental del terme, en un contrafort de la serra que separa les valls de la Muga i del Manol.
L’església parroquial de Santa Maria de l’Estela, romànica, actualment en estat d’abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d’Arles, consagrada el 957.
Depengué, des del segle XII, del monestir de Lledó.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Poble, situat a la desembocadura del Ter.
Primitiu nucli de pescadors, al segle XVIII esdevingué un dels principals ports de la zona per donar sortida cap a Barcelona als productes de l’interior.
Cap a la meitat del segle XIX, amb l’auge del turisme al Principat, ha esdevingut un nucli important del turisme de la Costa Brava, en especial des del 1950.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.071 m alt) de l’antic terme d’Escaló, situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca.
La seva església parroquial (Sant Sebastià) depèn de la d’Aidí.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.237 m alt) i antic municipi, annexionat el 1972 a l’actual. Situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII, la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau, conserva importants pintures romàniques (traslladades al Museu d’Art de Catalunya); a l’absis es representava el Pantocràtor, i a l’hemicicle, el baptisme de Jesús, la Mare de Déu i les santes Eulàlia, Agnès i Llúcia, etc.
Dins l’antic terme hi havia els pobles d’Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes.
Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell.
Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric (segles IV-III aC).
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble i antic centre de l’antic municipi de Villec i Estana, situat al vessant septentrional de la serra de Cadí.
De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist.
Poble, situat en un coster, a l’esquerra del riu Escrita, aigua avall d’Espot; la seva església és dedicada a sant Esteve.
Prop ja de la Noguera Pallaresa hi ha la borda d’Estaís.
Poble (1.167 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la Serra de la Solana, a la vall del riu d’Escós.
La seva església parroquial és dedicada a sant Marçal.
Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a l’actual: Dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’Arboló i el despoblat de Tolzó.
Dades dels Països Catalans 