Arxiu d'etiquetes: pobles

Fontscaldes

(Valls, Alt Camp)

Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L’església parroquial és dedicada a sant Simó.

El 1188 Alfons I el Cast donà el lloc al monestir de Santes Creus.

Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels segles III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot).

Fontsagrada

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble, a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.

El segle XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada, i fins al 1970 pertanyia al municipi de Sant Serni.

Fonts de Sacalm *

(Selva)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm.

Fonts, les -Vallès Occidental-

(Rubí / Sant Quirze del Vallès / Terrassa, Vallès Occidental)

Poble, situat al límit dels tres municipis, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí i Terrassa.

La zona residencial es començà a construir al primer quart del segle XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d’urbanització.

A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte; s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquista, i els anys 1960 hom començà a instal·lar-hi indústries.

Fontllonga

(Camarasa, Noguera)

Poble (801 m alt), situat al vessant occidental de la Cabeçola (801 m alt), damunt el pantà de Camarasa.

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué al marquesat de Camarasa.

Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit a l’actual. El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià.

Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Fontfreda -Alt Empordà-

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

Poble, al sud del terme. L’església de Sant Miquel, romànica (fou donada el 1109 al monestir de Lledó), depèn de la parròquia dels Horts.

Fonteta -Baix Empordà-

(Forallac, Baix Empordà)

Poble (67 m alt), situat a la dreta de la riera de Fonteta, a 1,5 km a l’est de la Bisbal. És esmentat ja el 844.

La parròquia (Santa Maria) fou sufragània de la de la Bisbal des del 904.

Formà municipi independent fins el 1976. L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras.

Fontdepou

(Àger, Noguera)

Poble (820 m alt), al sud del terme, al vessant meridional de la serra de Montlleó.

L’església parroquial (Sant Macarí) depèn de la d’Àger.

Fontclara -Baix Empordà-

(Palau-sator, Baix Empordà)

Poble, al nord-est del cap del municipi.

L’església parroquial, romànica, d’una sola nau, a la qual foren afegides capelles laterals, és la de l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, esmentat el 889 i que el 908 depenia ja del monestir de la Grassa.

Fontanet -Segarra-

(Torà, Segarra)

Poble, fins el 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès, a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila.

La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la de Torà; al segle XIX en depenien les de Figuerola i de Puig-redon i la quadra de Jovans.