(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.
(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (681 m alt), situat a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formava un municipi independent el terme del qual comprenia, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa o la Rabassa, la Tallada, Sant Domi i el Castell de Santa Maria, els llogarets d’Altadill i d’Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta.
Poble (1.411 m alt), al sud del terme, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Pertanyia al vescomtat de Vilamur.
Formava un municipi independent a mitjan segle XIX.
Poble (324 m alt), al nord del terme, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.
Pertanyia a la baronia de Caldes.
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)
(ort trad: Alfou) Poble, a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta.
El centre és l’església parroquial de Sant Julià del Fou, obra del 1142, engrandida al segle XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941.
Vora l’església ha estat construïda modernament una urbanització.
Poble, a l’oest del cap del municipi.
El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d’agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del segle XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes.
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, a l’altiplà de Calaf, al nord-est d’aquesta vila.
La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.285 m alt), enlairat, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa; l’església parroquial és dedicada a sant Climent.
El lloc era de la senyoria del capítol d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1973. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Adraén i de Cornellana i l’ermita de Sant Salvador d’Adraén.
Poble (1.281 m alt), a la vall de Ribes, a l’esquerra del Rigard.
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent. Formava part de la baronia de Toses.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.